El 132è president de la Generalitat, Pere Aragonés, ha leído en el debate de investidura uno de los poemas de la «La pell de brau» censurando la referencia de Salvador Espriu (1913 a 1985) sobre Dios. Recitó el siguiente texto, pero no leyó el último párrafo. Significativo. Censura o autocensura. Un demócrata puede ponerse en sus labios o no el nombre de Dios. Todo es respetable. No es ni nacionalcatolicismo ni laicismo demagógico. Pero ningún demócrata, se diga de derechas o de izquierdas, puede ser un censor.

Si et criden a guiar
un breu moment
del mil.lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.

També la inflor
buida dels mots,
a vergonya del ventre
i els honors.

Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.

No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.

El desvalgut
i el que sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.

Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.