Fins i tot el general Francisco Franco indultava demòcrates acusats del delicte de “manifestación no pacífica”. És el cas de set sacerdots compromesos amb la democràcia i contraris a la dictadura.

1. “MANIFESTACIÓN NO PACÍFICA” DE CENT SACERDOTS. Cal remuntar-se a la manifestació pacífica d’un centenar de sacerdots (11 de maig del 1966) que va recórrer un carrer estret i curt des de la catedral de Barcelona a la prefectura de Policia per protestar contra els maltractes policials soferts per detinguts polítics. El brutal apallisament i els insults per part de la policia per dissoldre els concentrats es conjuminaren amb una calumniosa campanya mediàtica d’una violència insospitada. Al 1969, aprofitant un estat d’excepció i el conseqüent silenci informatiu, foren jutjats i condemnats pel Tribunal de Orden Público de Madrid els principals encausats: Josep Dalmau (rector de Gallifa), Josep M. Totosaus (vicari de Sant Josep Oriol), Ricard Pedrals (consiliari diocesà d’escoltisme), Jordi Llimona (caputxí). Molts d’aquests elements coincideixen amb esdeveniments actuals.

2. INDULTATS. El Jutjat d’Instrucció número 3 de Barcelona, al març de 1970, convoca als quatre capellans per comunicar-los que han estat indultats. “Diario de Barcelona” (17 de març de 1970) ho recull amb aquest titular: “Cuatro sacerdotes barceloneses indultados: Dalmau, Llimona, Totosaus y Pedrals”. Els quatre fan unes breus declaracions a la sortida del Jutjat. Manifesten la seva sorpresa pels indults. I comparteixen el mateix criteri expressat per Llimona: “Com ciutadà i sacerdot rebutjo tot tracte discriminatori, tota situació que pugui semblar o de fet sigui de privilegi. Exigim, evidentment, no només un indult per a tots els presos polítics sinó una amnistia general que després de trenta anys es el mínim que es pot fer per a la normalització del país”.

3. TRES INDULTS MES. El BOE (22 d’abril del 1970) publica els decrets del ministeri de Justicia  que inclouen aquests indults personals del dictador Franco. Alhora publica un altre decret d’indult per a tres sacerdots més, acusats també de “manifestación no pacífica”, jutjats i condemnats pel TOP. Son Eduard Fornés, Andreu M. Vila Tintoré, Josep M. Garrido Cunill.

4. ¿MES FRANQUISTES QUE FRANCO?. El dubte és si el rei i el president espanyol seguiran les petjades de Franco per amnistiar i indultar en el cas de que el Tribunal Suprem cometi l’error i la injustícia de dictar una sentencia condemnatòria dels presos polítics demòcrates i pacífics catalans. Una mesura que hauria d’incloure els exiliats. ¿Seran el rei, el president, el TS més franquistes que Franco?

(“La ‘manifestació de capellans de 1966”. Joan Crexell. Publicacions de l’Abadia de Montserrat)