El règim monàrquic espanyol exigeix jurar o prometre als escollits a les urnes. Exigència ara especialment pensada per els exiliats i presos polítics catalans. Però aquest fet és una conya des del jurament de Juan Carlos I, pare del rei Felipe VI.

1. “CONYA. Broma”.  “BROMA. Acció d’entretenir-se fent o dient facècies. De broma. No seriosament. FACÈCIA. Allò que hom diu o fa per divertir fent riure” (Diccionari de la Llengua Catalana)

2. JUAN CARLOS I JURA FIDELITAT AL DICTADOR. El jurament o promesa imposat pel règim espanyol no te cap valor diguin el que diguin el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central. No te valor si s’aplica el model del jurament realitzat solemnement i en públic per Juan Carlos I. El jurament del pare de Felipe VI té dues característiques primordials. El príncep Juan Carlos de Borbón y Borbón va jurar fidelitat a la legislació vigent llavors, legislació feixista, i lleialtat al general dictador Francisco Franco. El president de las Cortes, Antonio Iturmendi, va preguntar al príncep: “En nombre de Dios y sobre los Santos Evangelios ¿juráis lealtad a Su Excelencia el Jefe del Estado y fidelidad a los Principios del Movimiento Nacional y demás leyes Fundamentales del Reino?. El príncep va contestar: “Sí, juro lealtad a Su Excelencia el Jefe del Estado y fidelidad a los Principios del Movimiento Nacional y demás Leyes Fundamentales del Reino”.

3. SEGRESTAR LA VOLUNTAT DEL POBLE. Hi ha un lligam entre Franco, Juan Carlos I, Felipe VI. O no? Pare i fill, Juan Carlos I i Felipe VI, configuren la monarquia imposada pel dictador Franco i sense el veredicte de les urnes. El  sistema hereu del franquisme (aparells judicial, polític, mediàtic, policial, econòmic…) pretén ara segrestar  la voluntat del poble i imposar unes normes als elegits a les urnes (regidors, diputats, eurodiputats…). Quina conya!!! Quin atac a la democracia i a les urnes»