Sempre es recordarà que Ada Colau es alcaldessa gràcies a Manuel Valls, un impresentable “condottiero”. Manuel Milián Mestre, periodista i consultor d’empreses, demana perdó per haver votat al mercenari Valls segons confessa en l’article “El condottiero” publicat a El Punt / Avui. Segueixen apunts del text de Milián Mestre.
1. MERCENARI. “La història d’Itàlia està plena de condottieri, o mercenaris, que eren contractats pels senyors feudals o les signorie –com la de Florència– per a lliurar batalles segons els seus interessos personals”
2. BURGESIA RESIDUAL I APÒCRIFA. “Una burgesia, residual i covarda, ha prestat els seus favors financers a un candidat a l’alcaldia de Barcelona, procedent d’una brillant carrera política a França, Manuel Valls. Una operació llampec, de pur màrqueting i oportunisme (…) Confiar en el fust de la burgesia catalana avui és apostar per una entelèquia. El procés ha vingut a demostrar que els nets i plançons d’aquella burgesia de ‘fabricants i banquers’ del segle XIX, que tant valorava Vicens Vives i el mateix Josep Pla, s’ha diluït amb els seus fantasmes i les seves pors (…) Es tracta d’una burgesia apòcrifa, en molts casos apòstata del seu lideratge social heretat. Un tal desistiment de responsabilitats socials no s’esmena amb el fitxatge de polítics (condottieri), sinó amb la implicació personal i de les seves postures en operacions serioses i consistents, com va ser la del Foment del Treball Nacional en 1980 amb Alfredo Molinas al capdavant”.
3. ALCALDESSA DESACREDITADA. “Mai la fortalesa a conquistar (alcaldia de Barcelona) va ser més feble: descrèdit personal de l’alcaldessa, desintegració de forces del suport partidari (ni els Comuns són ja el que eren, ni la CUP era admissible en el nou escenari polític que es perfilava), ni la competència tan dividida oferia parangó amb Manuel Valls”.
4. CONFUSA OPERACIÓ VALLS. “En el cas de Valls la confusió sobre l’origen de l’operació ha existit des del començament de la mateixa (…) Qui podia imaginar que un ex cap de govern de França se sotmetria al mandat d’un líder inexpert en tasques de govern i alta política com Rivera? (…) No em fio de Valls –va dir Macron una vegada–; el crec capaç de qualsevol mala jugada.” I ara ho ha demostrat”.
5. EM SENTO ESTAFAT PER VALLS. “Jo vaig votar Valls i li vaig donar suport, i demano perdó. Vist el succeït el dia després. Vaig confiar en la seva campanya frontal contra Colau, “Voleu fer fora Ada Colau, voteu Valls”, deia en campanya!. Com tants altres electors, em sento estafat, enganyat, manipulat. És el contrari al principi ètic de la democràcia: la fidelitat i el compromís del vot rebut. Com es justifica moralment utilitzar el vot per al contrari de la proposta compromesa? Això és senzillament mentir el votant, i malversar el vot, o torçar el propòsit compromès del votant, és traïció al sistema democràtic. Ningú em convencerà del contrari. Ni Valls, per més que ho juri, perquè ja ni el seu fonament és fiable”.