Exiliats, presos i perseguits polítics, siguin creients o siguin agnòstics, poden assumir expressions extretes de diversos salms. Són textos que reflecteixen situacions personals i del poble, com Catalunya per exemple, i constitueixen un clam i una pregària d’alliberament.

 

1. Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos.
Quants n’hi ha, Senyor, que em persegueixen!
Són molts els qui s’aixequen contra meu.

2. Responeu quan us invoco, oh Déu que em feu justícia.
Compadiu-vos de mi. Vaig perdent força.
Guariu-me. Tot jo em consumeixo.
Tot jo estic trasbalsat.

3. I vós, Senyor, què espereu?
Senyor, Déu meu, en vós en refugio.
Salveu-me dels perseguidors, allibereu-me.
El Senyor és el jutge dels pobles.
Feu-me justícia, senyor. Jo no tinc culpa
i m`he portat honradament.

4. ¿Com és Senyor, que us quedeu tan lluny,
que us amagueu als moments de la desgràcia?
L’impiu, insolent, persegueix el desvalgut,
se n’apodera amb les intrigues que trama.

5. Fins quan, Senyor, seguireu oblidant-me!
Fins quan m’amagareu la mirada!
Fins quan portaré dintre meu tants neguits,
Tantes penes nit i dia, dins el cor!
Fins quan l’enemic s’alçarà triomfant!

6. Guardeu-me com la nineta dels ulls,
protegiu-me a l’ombra de les vostres ales,
on no m’abasti l’injust que m’assalta,
l’odi dels enemics que m’envolten.

7. Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?
No us arriba el meu crit d’auxili,
la pregària que us adreça el meu clam.
Al menys vós, Senyor, no us allunyeu.
Força meva, cuiteu a defensar-me.
Allibereu la meva vida de l’espasa,
que no mori entre les grapes del gos,
Salveu-me de la gola del lleó.

8. A vós elevo la meva ànima, Senyor,
Déu meu, en vós confio,
que no en tingui un desengany,
i no se n’alegrin els enemics.
Feu-me justícia, Senyor. Sóc innocent.
Confio en el Senyor, no tinc por de caure.
Tinc les mans netes de culpa, Senyor.