El rebuig d’Oriol Junqueras i d’ERC a anar amb Carles Puigdemont i JuntsxCAT a les eleccions europees i municipals és un immens error.
1. QUINA LLÀSTIMA ERC. Oriol junqueras ha preferit compartir una llista europea amb EH Bildu (Euskal Herria) i BNG (Bloc Nacionalista Gallec), malgrat que Carles Puigdemont s’oferia com numero dos en una candidatura catalana encapçalada per Junqueras. Hauria estat millor la candidatura unitària sobiranista catalana tenint en compte la repressió sistemàtica, obsessiva i irracional del règim monàrquic espanyol, quintacolumnistes inclosos, contra el sobiranisme democràtic i pacífic català. Quina llàstima ERC!
2. HEGEMONIA SOBIRANISTA. L’objectiu les municipals i en les europees no ha de ser l’hegemonia d’ERC o de JuntsxCAT. L’objectiu ha de ser l’hegemonia del sobiranisme/independentisme. Només pot haver-hi hegemonia sobiranista si es configura un sòlic eix sobiranista entorn d’ERC i JuntsxCAT o de JuntsxCAT i ERC de caràcter electoral, polític, tàctic i estratègic.
3. PUIGDEMONT GUANYA. El president Carles Puigdemont, de moment, està guanyant batalles polítiques i judicials a l’Europa democràtica on es una persona lliure. Puigdemont ara també guanya batalles a l’estat espanyol on el seu sistema judicial es sent observat per la justícia europea. Les guanya de manera pacífica, amb seny i per la força de la raó i de la llei. Cal recordar als seus complanys de candidatura. Els consellers exiliats Toni Comín i Clara Ponsati. També a Gorka Knörr (ex diputat de Eusko Alkartasuna) i Etika Casajoana (consulta política resident a Brusel.les)
4. MISSIÓ DETERMINANT DELS POLÍTICS EXILIATS. Puigdemont i el que representa es confirma com el valor més cotitzat pels sobiranistes i pels demòcrates, inclosos els demòcrates espanyols, per denunciar davant Europa el desprestigiat règim monàrquic espanyol i ser-ne una alternativa. Per això, Puigdemont és el principal enemic a abatre pel règim, les seves clavegueres de l’estat i la seva caverna mediàtica d’allà i d’aquí. També es demostra el paper determinant que els exiliats polítics estan jugant, malgrat la consigna unionista espanyolista de desprestigiar i silenciar l’exili polític català.