Els policies nacionals i guàrdies civils que actuen al Tribunal Suprem com testimonis en el judici contra els presos polítics catalans acostumen a jurar. Jurament és afirmar apel·lant a Déu com testimoni de la veritat de l’afirmació. Els caps jeràrquics policials i de la guardia civil estaran contents. Però cal dir-los que, per l’amor de Déu, no jureu mai mes.

 

1. Al Tribunal Suprem d’Espanya es celebra el judici contra els presos polítics catalans tancats en centres penitenciaris sense sentència i acusats d’horribles crims violents. Mentre els seus companys a l’exili viuen en llibertat perquè la justícia als països democràtics europeus es justa i democràtica.

2. Al judici compareixen policies nacionals i guàrdies civils com testimonis. Donen una  versió dels fets del referèndum d’autodeterminació que no es correspon a la realitat viscuda  i coneguda per la ciutadania en directe i per televisió. Fals testimoni? La paraula d’aquells policies nacionals i guàrdies civils que vingueren a Catalunya acompanyats amb el crit “A por ellos” es tan poc creïble que fan servir la fórmula del jurament per donar força al seu testimoni.

3. Sobre el jurament està escrit a l’Èxode: “No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom”. A l’Evangeli de Mateu, redactat uns 1.500 anys després dels textos de l’Èxode, estan escrites aquestes paraules de Jesús: “No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus. Ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan es sí; no quan es no. El que és diu de més, ve del Maligne”.

4. A una banda hi ha la teoria i la pràctica imposades pel Tribunal Suprem presidit pel  jutge Manuel Marchena, i també el testimoni amb jurament d’agents de la policia nacional i de la guardia civil. Per l’altra banda hi ha la proposta i la pràctica de Jesús de Natzaret. Per qui optar?. Quin criteri és més creïble? Val la pena optar radicalment pel sentit humà, cívic i cristià de la proposta de Jesús de Natzaret.