Acuso a Luis J. Argüello (bisbe auxiliar de Valladolid, secretari general i portaveu de la Conferencia Episcopal Espanyola) de mentir i contradir el magisteri de l’Església Catòlica.
El bisbe Argüello escriu un llarg article titulat “Ante las pròximas elecciones” a «Ecclesia», revista d’aquest episcopat. En el punt 7 del text afirma: “Tanto en el campo de la identidad nacional como en el de la identidad personal, el llamado ‘derecho a decidir’ no es moralmente legítimo en si mismo, pues supondria la absolutización de la voluntad de poder desvinculada de la moralidad del contenido de la decisión y del marco social e institucional donde se toman las decisiones (…) El riesgo de decidir en contra de la dignidad de la persona, de la justicia y del bien común es muy alto”. I escriu que tot això ho diu tenint en compte els ensenyaments de l’Església.
Però el portaveu episcopal espanyol hauria de llegir, meditar i pregar el que de debò estableix el “Compendi de la doctrina social de l’Església”, sobretot en 10 dels seus 583 punts perquè és tota una altre cosa.
-152. “El magisteri de l’Església no ha deixat de valorar positivament la Declaració Universal dels drets de l’home”.
-157. “El camp dels drets de l’home s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions. El Magisteri recorda que el dret internacional es fonamenta en el principi de l’igual respecte dels Estats, del dret a l’autodeterminació de cada poble (…) Els drets de les nacions no son sinó els drets humans conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària. La nació te un dret fonamental a l’existència i promou la seva sobirania espiritual”.
-159. “L’Església és conscient que la seva missió essencialment religiosa inclou la defensa i la promoció dels drets fonamentals de l’home”.
-385. “El poble no es una multitud amorfa, una massa inerta que es pot manipular sinó un conjunt de persones, cadascuna de les quals té la possibilitat de formar-se una opinió pròpia sobre la cosa pública i la llibertat d’expressar la seva sensibilitat política”.
-387. “A tots els pobles els correspon, en general una nació (…) El Magisteri afirma que les minories constitueixen grups amb drets i deures específics. En primer lloc, un grup minoritari té dret a la pròpia existència (…) En la reivindicació legitima dels drets propis, les minories poden ser empeses a cercar una autonomia mes gran o, fins i tot, la independència”.
-395. “El subjecte de l’autoritat política és el poble, considerat en la seva totalitat com a detentor de la sobirania”.
-398. “Quan una llei s’oposa a la raó, se l’anomena llei iniqua; en aquest cas, deixa de ser llei i esdevé més aviat un acte de violència (…) L’autoritat pública si no s’esmerça a realitzar el be comú, desatén el seu fi propi i, per això mateix, es deslegitima”.
-399. “El ciutadà no es obligat en consciència a seguir les prescripcions de les autoritats civils si son contraries a les exigències de l’ordre moral, als drets fonamentals de les persones o als ensenyaments de l’Evangeli (…) Les persones, quan son cridats a col·laborar en accions moralment dolentes, tenen l’obligació de negar-s’hi”.
-400. “Es legítim resistir davant l’autoritat si aquesta viola greument i repetidament els principis del dret natural”.
-413. “El referèndum és també un instrument de participació política, en el qual s’acompleix una forma directa d’accés a les opcions polítiques. La institució de la representació no exclou, de fet, que els ciutadans puguin ser interpel·lats directament amb vista a les opcions de mes gran rellevància de la vida social”.