“Si o no” és un article impecable d’Alfons Duran-Pich. Avui es publica aquí la primera part d’aquest text
1. A la «causa general» contra Catalunya, i en especial contra els independentistes catalans i els seus líders polítics i socials, la sala segona del Tribunal Suprem regula el torn de preguntes de acusadors i defensors segons el seu propi criteri, atenent-se a la personal interpretació del fet processal.
2. Una de les constants que les parts enfrontades manegen, és que els testimonis -els de l’acusació i els de la defensa- contestin Sí o No a les preguntes que se’ls formulen. És una manera senzilla d’acotar l’espai i evitar discursos paral·lels. Estan obligats a dir la veritat. Als Estats Units la fórmula és molt més completa i exigent: dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat.
3. Per situar-nos sobre el context ideològic i cultural que magistrats, fiscals, advocats acusadors i testimonis porten a l’esquena, seria saludable que contestessin planerament a algunes preguntes senzilles, fàcils de respondre, que quan es refereix a fets concrets no admeten posicions intermèdies (només un Sí o No). Els ciutadans catalans directament afectats pel procés els ho agrairien.
4. Properament es publicarà en aquesta web tres restants episodis mes de la resta de l’article de Duran-Pich. Es formulen preguntes similars als magistrats Luciano Varela i Juan Manuel Berdugo; als fiscals Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza y Jaime Moreno; als guàrdies civils Daniel Baena i Diego Pérez de los Cobos,
PREGUNTES A MARCHENA
Al magistrat senyor Manuel Marchena, per exemple, li preguntaríem:
1. És cert que el seu pare era un militar d’alt rang de la Legión española?
2. És cert que sent vostè membre de la sala segona del Suprem, la sala va arxivar la querella contra l’exministre Fernández i l’exdirector de l’oficina antifrau De Alfonso, per delictes de violació de secrets, prevaricació i malversació?
3. És cert que en la mateixa condició va confirmar el sobreseïment del cas Novo Carthago, sobre presumptes irregularitats urbanístiques, per l’exalcaldessa de Cartagena i després senadora del PP senyora Barreiro?
4. És cert que va arxivar la querella presentada contra Rita Barberá, per negar-se a retirar els símbols del franquisme durant la seva etapa com a alcaldessa de València, infringint segons els querellants la llei de Memòria Històrica?
5. És cert, i sempre en la mateixa condició, que va rebaixar la pena a l’expresident de les Balears senyor Matas, de sis anys a nou mesos, per un delicte de corrupció en el contenciós Palma Arena?
Alfons Duran-Pich. Llicenciat en Sociologia i Psicologia. Membre de la Conway Hall Ethical Society, de la American Marketing Association, de la Academy of Management, de la Skeptics Society.