Un greu i innecessari conflicte està servit si es confirma que el saragossà Angel Pérez Pueyo, bisbe de Barbastre i Montsò, serà el nou arquebisbe de Tarragona en substitució de Jaume Pujol que ha renunciat a l’haver complert 75 anys.

 

1. Pérez Pueyo és un activista contrari als drets legítims i històrics de Catalunya. Compta amb el suport de l’Opus Dei. També del nacionalcatolicisme espanyol com ho demostra els elogis que rep de l’ultra Germinans germinabijt. Té la complicitat de l’arquebisbe Jaume Pujol i del cardenal Juan José Omella.   

 2. El bisbe Pérez Pueyo és l’impulsor de l’ofensiva des d’Aragó contra la diòcesi de Lleida i del seu Museu Comarcal en el litigi de les 113 obres d’art de la Franja. La creuada anti lleidatana i anti catalana ja l’havia endegat el seu protector, l’avui cardenal Omella.

3. L’actual bisbe de Barbastre i Montsó, a més, te una formació i una sensibilitat alienes a la complexa realitat social, cultural, històrica, política, cívica, religiosa i eclesial de Catalunya. Seria un pastor, pastor espanyol, que no coneix les seves ovelles, ovelles catalanes. Seria un mal pastor. Perez Pueyo, curiosament, va referir-se en una ocasió a aquesta qüestió quan se li va preguntar sobre el fet que moltes diòcesis rebin seminaristes i sacerdots de procedències extra diocesanes. Va explicar: “La qüestió no és d’on poden procedir sinó quines son les veritables motivacions de la seva vinguda i la idoneïtat dels candidats per exercir el ministeri en un context socio cultural, polític i econòmic molt divers del que provenen sense una mínima adaptació. Això exigeix un discerniment gens fàcil però necessari i urgent” (Servicio de Información Católica).

4. El que Pérez Pueyo diu sobre la manca d’adaptació i la idoneitat dels sacerdots extra diocesans que aterren a una altra diòcesi ho hauria d’aplicar als bisbes i a ell mateix. Per coherència personal, social, pastoral i eclesial.  Pero tot pinta que el nomenament de Pérez Pueyo, de confirmar-se, seria una decisió política i un gol al papa Francesc

5. La postura de Juan José Omella, Angel Perez Pueyo i Jaume Pujol implica una manca de respecte cap l’Església catòlica a Catalunya i el seu clergat. El menyspreu consisteix en actuar com si a Tarragona i a Catalunya no hi hagués cap sacerdot amb condicions adequades per ser bisbe. Un bon bisbe cristià, catòlic i català.