L’espanyol Josep Antoni Duran Lleida, fracassat en política i inhumà, desqualifica el sobiranisme català i avala els ultres de Vox. Queda nu en una entrevista a www.vilaweb.cat amb el periodista Andreu Barnils que actua com bon professional i no com personatge servil.
1. JUSTIFICA LA REPRESSIO DEL 155.
-Duran -com PP, C’s, PSOEPSC,Vox- justifica el repressiu 155 contra Catalunya i el sobiranisme democràtic i pacífic.
-“Vaig votar el PSC el 21-D, i ja havia aplicat el 155”.
-¿No us frena votar qui tira endavant el 155 que permet tancar gent a la presó?.
–“La responsabilitat no és del qui aplica el 155, és de qui provoca l’aplicació del 155”.
-Els independentistes no posen gent a la presó. L’altre bàndol, sí. Qui causa dolor, a qui?
– “Les lleis hi són per a complir-se. No es jutgen les persones per les seves idees, sinó pels fets”.
-Potser la unitat d’Espanya és una cosa tan forçada que causa dolor i aleshores Weber diria: escolti, la unitat d’Espanya és molt legítima, però causa tant dolor que val més deixar-ho estar.
-“Em sembla que no ha llegit prou Weber. Deixem-ho estar”.
2. INHUMÁ AMB ELS PRESOS POLÍTICS.
-Heu visitat els presos?
-“No”
-Per què?
–“Perquè no tinc el grau suficient de relació amb ells per a visitar-los”.
-Amb Rull i Turull no hi teniu grau suficient?
– “De relació, no. Els conec, sí. Però no”.
3. JUSTIFICA VOX.
-Dieu que Vox és de dreta extrema. Per què no d’extrema dreta?
-“És igual. Com vulgui. Extrema dreta, doncs extrema dreta. Podem és l’altra banda. L’un a l’extrem de la dreta i l’altre a l’extrem de l’esquerra. Tots dos fan propostes que no encaixen amb la Constitució i que farien modificar la Constitució. No votaré ni els uns ni els altres. No em sento a prop ni dels uns ni dels altres”.
-No són comparables. Vox són fills del franquisme. Podem no són fills de l’estalinisme.
–“Quina entrevista! Quines discussions! Si a Vox els vota la gent, no són fills del franquisme. Són fills de la democràcia. Que mantinguin i defensin idees dels franquistes és una altra cosa diferent. Però són fills de la democràcia. Podem també són fills de la democràcia i sorgeixen de les urnes. Que fossin fills o nets de Franco uns, o fills i nets de no sé qui els altres, se me’n fot. Neixen de les urnes”.
– Els veieu comparables?
–“No els comparo, jo, cony. Vostè me’ls fa comparar”.
4. DEUTES D’UNIÓ, UN SUICIDAT I LA SEVA DONA.
-Sobre els deutes d’Unió… Les seus, qui se les ha quedades? A qui es van vendre?
-“No ho sé”
-A l’índex de noms del seu llibre ‘El risc de la veritat’ hi ha un nom que no he trobat, Joan Cogul.
–“No ho sé, si hi és. Però en parlo. Parlo del tema de Turisme”.
-De Turisme, sí. De Joan Cogul, no.
–“I per què l’hi he de posar?”
-Perquè és l’home que es va suïcidar arran d’aquest cas.
–“I ja ho dic, també, que va acabar… Per respecte a ell no dic més coses”.
-Heu sentit l’entrevista que van fer a Carmen Fargas, esposa de Cogul?.
–“No m’interessa gens ni mica què hagi dit la senyora Carmen Fargas”.
-Aquella senyora deia que vós li’n vau pagar 100.000 el mes en canvi de silenci sobre el cas Turisme.
-“Que no m’importa gens ni mica, això és una falsedat. Jo no he pagat mai res a la senyora Carmen Fargas. Jo no portava la caixa d’Unió Democràtica”.
-Doncs a mi m’ha impressionat aquesta entrevista.
-“Tant se me’n fot el que digui la senyora Carmen Fargas! Parlem del meu llibre, cony. No em parli de la Carmen Fargas. Parli del que vulgui, escrigui el que vulgui. No l’he escoltada, ni m’interessa. Sé que menteix”.
-Sap que menteix?
– “Si”.
-Vostè al llibre en parla, d’aquest cas. I per això em sobta que no surti el nom de Joan Cogul.
– “Doncs deu ser un descuit. Però hi surt el tema. I surt la seva dona, també, no?
INHUMÁ: Mancat d’humanitat. Cruel.
HUMANITAT: Compassió per les desgracies dels humans
.