“El dia que Felip VI va assumir que havia perdut els catalans” és el títol d’un article signat per José Antich a www.elnacional.cat. Aquest text sobre el rei, fill del rei imposat pel dictador Franco, mai serà publicat pel diari espanyol La Vanguardia. Antich va dirigir el diari dels Godó abans que ho fes Màrius Carol, director servil amb el règim monàrquic on es possible el repressiu 155 i on hi ha exiliats i presos polítics catalans.
La inauguració del Mobile World Congress celebrada aquest dilluns a Barcelona no només va marcar un punt de no retorn en les relacions entre Felip VI i les autoritats catalanes sinó que va posar de manifest un fet d’enorme transcendència política. Així, el Rei, després de visitar l’estand d’Espanya i fer-se juntament amb algunes de les autoritats del seguici que l’acompanyaven la corresponent foto de rigor, va esquivar la visita a l’estand de Catalunya. Va passar de llarg. No és una qüestió menor ja que, òbviament, estava previst que el visités i al briefing explicatiu que s’havia dut a terme prèviament per les autoritats espanyoles així constava. La seguretat de la Casa Reial també havia visitat l’estand de Catalunya seguint el protocol en aquestes situacions. Per què no va ser Felip VI? Ningú no el va advertir de l’error que suposava donar per perduda la batalla de la imatge fent un pas enrere? La Casa Reial va improvisar, com a disculpa, que cap autoritat del Govern no l’esperava. Però això ja se sabia amb temps.
Prèviament, el president de la Generalitat, Quim Torra, s’havia absentat de la visita a l’estand espanyol, en un gest polític molt més que simbòlic i com a expressió de rebuig de la monarquia espanyola. En la visita i a la foto de record de l’efemèride estaven juntament amb el monarca, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. No és comparable l’actitud del president de la Generalitat i del Rei, bàsicament perquè Quim Torra no és el president del govern espanyol i el Rei sí que ho és, Constitució en mà, dels catalans. En tot cas, els catalans unionistes tenen motius per sentir-se desemparats davant de la falta de cintura dels col·laboradors de Felip VI.
Som en un moment en què la imatge té enorme importància. S’ha parlat poc de la porta de la Casa de la República a Waterloo que va deixar oberta el president Carles Puigdemont durant la visita exprés d’Inés Arrimadas diumenge passat. Al xou mediàtic d’Arrimadas, Puigdemont va respondre amb una porta lleugerament entreoberta. Convidant-la a passar. Deixant la líder de Ciutadans a Catalunya com una intolerant davant del subtil oferiment al diàleg. Així, reforçava encara més la idea que Arrimadas havia anat exclusivament a efectuar una performance a Brussel·les. Doncs bé, Felip VI en renunciar a visitar l’estand de Catalunya envia el missatge que el seu és el d’Espanya i no el de Catalunya. Clava el seu genoll, inconscientment o no, en plena pugna amb l’independentisme, que l’ha declarat persona non grata, boicoteja els seus actes públics i ha decidit fer-li el buit en totes aquelles efemèrides que organitzi la monarquia espanyola. Difícilment es pot trobar un exemple més palmari del moment present que el que ha succeït al Mobile World Congress.