L’espanyol Felipe VI, fill no responsable del rei imposat pel dictador Franco, torna a donar lliçons… de llei i democràcia.
1. IRRESPONSABLE. Felipe VI forma part d’una monarquia curiosa. “La persona del rey es inviolable y no está sujeta a responsabilidad”, segons l’article 56.3 de la Constitución española.
2. LLEI I DEMOCRÀCIA. El rei inviolable i no subjecte a responsabilitat acaba d’intentar donar als demòcrates una altra lliçó sobre… llei i democràcia. Diu: “No es admisible apelar a una supuesta democracia por encima del derecho, pues sin el respeto a las leyes no existe ni convivencia ni democracia, sino inseguridad, arbitrariedad y, en definitiva, quiebra de los principios morales y cívicos de la sociedad”.
3. RÈPLIQUES DE PUIDEMONT I TORRA. Dues persones violables i responsables, entre moltes altres persones, com els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, han replicat al rei espanyol des del sobiranisme català democràtic, pacífic i republicà. Puigdemont afirma: «Franco va respectar la llei quan va nomenar Juan Carlos I com a successor. Per això el seu fill mostra aquesta obsessió a confondre la llei amb la democràcia que, d’altra banda, no és una confusió innocent». Torra recorda que el poeta Josep Carner va deixar escrit des del seu exili belga: “La primera institució republicana és la voluntat popular”.
4. REI IMPOSAT PER LA DICTADURA. Els presidents catalans tenen raó. Felipe VI ha de reconèixer que el seu pare va ser imposat com a rei pel dictador Francisco Franco i va jurar fidelitat a la llei franquista que, evidentment, no era una legislació democràtica. El dia de la seva proclamació com a rei d’Espanya, 22 de novembre del 1975, hi hagué aquesta fórmula de jurament per part de Juan Carlos I:
-El president de les Cortes, Antonio Iturmendi Bañales, pregunta al llavors príncep Juan Carlos I: “En nombre de Dios y sobre los Santos Evangelios, ¿juráis lealtad a Su Excelencia el Jefe del Estado y fidelidad a los Principios del Movimiento Nacional y demás leyes Fundamentales del Reino?».
-Juan Carlos I, pare de Felipe VI, contesta: “Sí, juro lealtad a Su Excelencia el Jefe del Estado y fidelidad a los Principios del Movimiento Nacional y demás Leyes Fundamentales del Reino”.
5. EL REI ELOGIA AL DICTADOR. En aquella cerimònia de proclamació reial hi havia una persona inquietant. El llavors futur colpista Alfonso Armada, que en aquell temps era secretari general de la Casa del Rey. També Juan Carlos I va pronunciar un discurs d’elogi a la legalitat franquista no democràtica. “Una figura excepcional entra en la historia. El nombre de Franco será ya un jalón del acontecer español y un hito al que será imposible dejar de referirse para entender la clave de nuestra vida política contemporánea”, dijo el pare del rei espanyol actual.
6. L’AUTODETERMINACIÓ ÉS CONSTITUCIONAL. Felipe VI hauria de saber que l’aplicació de la Constitució espanyola es inconstitucional si no accepta el dret d’autodeterminació. Els autodenominats constitucionalistes han d’acceptar que el text constitucional s’ha d’interpretar i aplicar segons la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats internacionals. Aquesta Declaració i aquests tractats inclouen el respecte i la promoció dels drets i les llibertats de les persones i dels pobles.
Constitució article 10.2: “Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretaran de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y los acuerdos internacionales sobre estas materias ratificadas por España”.
Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Article 1, 1 i 3: “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i procedeixen al seu desenvolupament econòmic, social i cultural (…) Els estats parts en el present pacte, també els que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret de lliure determinació, i respectaran aquest dret conformitat de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides”