Església, pedofília, judici al sobiranisme, autodeterminació. En aquest context es publica un llibre fruit de molts anys de reflexió i pregària de Josep Gil i Ribas titulat “Cristians, tanmateix”. Sacerdot, nascut l’any 1928 a Reus.
1. Josep Gil i Ribas és un dels grans teòlegs catalans contemporanis. Profundament humà i cristià. Compromès amb Catalunya. Josep Gil i Ribas ha fet unes declaracions a la periodista Mireia Rourera, a El PuntAvui. Segueixen algunes de les seves manifestacions com pinzellades significatives que mostren que una Església, una jerarquia, una doctrina diferents a la dominant és possible i més coherent al missatge evangèlic de Jesús.
2. Sobre l’Església. “L’Església té una estructura clerical que posa en el seu centre el culte. L’Evangeli de Jesús no posa el culte en el seu centre. Jesús va voler una Església que posés en el centre la llum del món”.
3. Sobre la jerarquia. “L’Església és molt jeràrquica i els bisbes tenen molt poder, o s’ho pensen. El Vaticà II va posar el poble de Déu en el centre, però aquesta prioritat està quedant silenciada. Hi ha molta gent que continua posant el poble de Déu al centre (…) Cal treballar per una Església d’estructura laical i oberta al món que vol dir que estimi els valors laics que es, en definitiva, el que diu l’Evangeli”.
4. Sobre els sacerdots. “Els capellans joves avui no es distingeixen per la seva actitud oberta al poble, pel que estic veient. Un senyal: tots porten collet, que és un senyal de distinció. Jo i els capellans de la meva edat anem vestits normal, sense signes externs que ens distingeixin”.
5. Sobre el celibat. “Es monstruós. Que s’obligui un sacerdot a ser cèlibe és un disbarat”.
6. Sobre el sacerdoci femenina. “Crec que una dona ha de poder ser capellà”.
7. Sobre els bisbes. “El testimoni de bisbes com Pont i Gol a Tarragona o Deig a Solsona han desaparegut. Avui hi ha bisbes de paraula i potser d’acció, però totalment desarrelats. Però no es pot ser catòlic si no ets d’un lloc. Si no ets d’un lloc no pots ser universal”.
8. Sobre l’autodeterminació. “Catalunya mereix que es compleixi el dret a l’autodeterminació perquè és un dret de qualsevol poble sense estat que reconeix l’Evangeli. Cap bisbe ho ha demanat. Jo no dic que un bisbe hagi de ser independentista, però el dret a l’autodeterminació és un dret humà. Ser independentista no és un pecat. Seria pecat si l’Estat fos una cosa sagrada, però no ho és”.