La mort del nen Julen a Andalucia i la crisi de Veneçuela mostren la hipocresia i incoherència dels medis governamentals, polítics, mediàtics i socials d’Espanya.

 

1. Primera incoherència hipòcrita. La mort del nen Julen caigut en les profunditats d’un pou de  Màlaga, il·legal d’un i mal segellat per irresponsabilitat de la gent i de l’administració andalusa, ha estat objecte d’un morbós i escandalós espectacle. Calia fer tot el possible per salvar la vida del nen. Alhora també cal fer tot el possible per salvar la vida dels nens immigrants que cada dia moren en el Mediterrani. Però les institucions oficials espanyoles, començant pel seu Govern, impedeixen les tasques de salvament, es procedeix al tancament de ports, es criminalitzen les ONG i s’impedeix  que el vaixell humanitari l’Open Arms pugui complir el seu objectiu de salvar vides.

2. Segona incoherència hipòcrita. El Govern de Pedro Sánchez interpel.la al president de Veneçuela, Nicolàs Maduro, a celebrar eleccions democràtiques, lliures i transparents en el termini d’una setmana si no vol que Espanya accepti a l’autoproclamat president, Juan Guaidó. El resident Sánchez, que impedeix a Catalunya celebrar un referèndum lliure i democràtic, dona lliçons de democràcia a Veneçuela. Si fos coherent i no hipòcrita, el Govern espanyol també hauria de demanar eleccions democràtiques, lliures i transparents en el termini d’una setmana a règims no democràtics i amb presos polítics com, per exemple, el d’Aràbia Saudita, grans amics de la monarquia espanyola imposada pel dictador Francisco Franco, i Xina  on la discrepància és perseguida.