El Papa Francesc dona una acollida cordial a les nacions que han obtingut recentment la seva independència. Ho ha fet en un discurs al cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu amb motiu de l’any nou. Un dels assistents era l’ambaixador espanyol Gerardo Angel Bugallo, al·lèrgic a la sobirania dels pobles que no sigui Espanya.
1. ACCEPTAR LA INDEPENDENCIA. El Papa s’ha referit en el seu discurs als pobles que va visitar l’any passat com Lituània, Letònia i Estònia, nous països independents. Francesc no confon sobiranisme amb nacionalisme. Al contrari, deixa clar que el ressorgiment nacionalista atempta contra la sobirania dls pobles. Afirma: “Hi ha una creixent preponderància de poders i grups d’interès en els organismes internacionals que imposen la pròpia visió d’idees (…) S’han desencadenat noves formes de colonització ideològica que sovint no respecten la identitat, la dignitat i la sensibilitat dels pobles (…) Es necessari estar atent a la dimensió global sense perdre de vista el que es local”.
2. TRIBUNALS INTERNACIONALS. Francesc apel.la als tribunals internacionals, apel·lació compartida pel sobiranisme català. Diu: “En la nostra època, suscita preocupació el ressorgiment de la tendència a fer prevaldre i a perseguir els interessos de cada nació sense recórrer als instruments que el dret internacional preveu per resoldre aquestes controvèrsies i assegurar el respecte de la justícia, també a través dels Tribunals internacionals”.
3. DEFENSA DELS DRETS HUMANS. El Papa Francesc defensa la Declaració Universal dels Drets Humans tan qüestionats a l’estat espanyol. Diu: “Es oportú que els polítics escoltin la veu dels seus pobles i cerquin solucions concretes (…) El bon polític no ha d’ocupar espais, sinó que ha de posar en marxa processos (…) La dimensió transcendent de la persona humana, creada a imatge i semblança de Déu, fa que el respecte i la dignitat de cada ser humà siguin la premissa indispensable per tota convivència realment pacífica. Tenen un paper fonamental els drets humans enunciats en la Declaració Universal dels Drets Humans (…) És fonamental que cessin les violacions dels drets humans”.
4. TRACTE HUMANITARI PELS PRESOS. El Papa fa un toc d’atenció: “L’Església i les seves diverses institucions continuaran la seva missió amb l’objectiu d’atreure una major atenció sobre altres qüestions humanitàries com la sort dels presos”. Paraules especialment significatives en un règim espanyol en el que hi ha presos polítics catalans en centres penitenciaris sense judici i als que li poden caure penes com si fossin uns perillosos criminals violents. Mentre, els seus companys exiliats son considerats persones demòcrates, pacífiques i viuen en llibertat a l’Europa democràtica.
5. DIALEG. El Papa Francesc apel.la al diàleg. Diu: “La Santa Seu també espera que es reanimi el diàleg entre israelians i palestins per tal que finalment, s’aconsegueixi un acord que respongui a les aspiracions legítimes d’ambdós pobles, assegurant la convivència entre els dos estats i l’assoliment d’una pau tan esperada i desitjada”. Si el Papa demana diàleg entre Israel i Palestina, ¿és impossible un diàleg entre Espanya i Catalunya? ¿Es possible un diàleg autèntic mentre l’estat espanyol manté injustament exiliats i presos polítics catalans?