El règim monàrquic i el govern d’Espanya es presenten com defensors de la legalitat contra el sobiranisme català democràtic i pacífic però violen sistemàticament la Constitución.

1. Les institucions de l’estat espanyol violen sistemàticament la Constitución... Mantenen les clavegueres de l’estat. Ministres afinen fiscals. Liquiden la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial. Controlen el Tribunal Constitucional, desprestigiat per interpretar el text constitucional de manera restrictiva i sectària. Legalitzen i subvencionen amb diner públic grups i actuacions feixistes com la Fundación Francisco Franco. No respecten els drets fonamentals i les llibertats públiques previstos teòricament entre els articles 14 i 28… El Relator de les Nacions Unides per a la promoció de la democràcia ha sol·licitat informació sobre la violació dels drets dels diputats a l’exili i a la presó… Amnistia Internacional  denuncia les reculades que experimenta la llibertat d’expressió…

2. La Constitución i la democràcia estàn greument ferides… L’actual monarca,  fill del rei imposat pel dictador Franco, és una figura inviolable i irresponsable. Hi ha exiliats i presos polítics sense ser processats ni sentenciats. Els dirigents del règim no diuen res sobre si descarten la via violenta, policial i armada per defensar la unitat d’Espanya.

3. El règim i el govern espanyols violen la Constitución quan es neguen a celebrar un referèndum per tal que Catalunya exerceixi el seu dret a decidir el seu futur malgrat la possibilitat legal i política de fer-ho. El text constitucional preveu referèndums per prendre decisions d’especial transcendència (article 92). També preveu el dret d’autodeterminació.  “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans, i els tractats i els acords internacional sobre aquestes matèries ratificades per Espanya” (article 10.2). Aquesta Declaració i els tractats mencionats inclouen el dret d’autodeterminació.

4. Declaració Universal dels Drets Humans (Article 21.3): «La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics. Aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot». Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (Del preàmbul i articles 1.1 i 1.3): «La Carta de les Nacions Unides imposa als Estats l’obligació de promoure el respecte universal i efectiu dels drets i de les llibertats humanes (.. .) Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen al mateix temps el seu desenvolupament econòmic, social i cultural (…) Els Estats parts en aquest Pacte, fins i tot els que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret de lliure determinació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides».

 5. La Constitución española (1978) ha de ser interpretada segons la Declaració Universal de Drets Humans (aprovada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides del 10 de desembre de 1948). Espanya ha ratificat (1977) el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (Nova York, 19 desembre de 1966). Aquesta Declaració i  els Tractats mencionats inclouen el dret d’autodeterminació.