La revolta dels segadors contra la condemna del just és una idea que ve al cap i al cor dels lectors de la carta del apòstol Sant Jaume o Santiago pensant en la situació de Catalunya.

1. La lectura de la carta de Sant Jaume (5, 1-6), del denominat diumenge XXVI de durant l’any, acaba amb aquestes paraules: “Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha resistit”. Exiliats i presos polítics catalans son innocents, i estan a l’exili i a la presó. Ho estan sense cap sentencia ni cap judici. Però ja són condemnats per l’aparell polític, judicial, policial i mediàtic del règim borbònic  espanyol. Els exiliats, els presos i els milions de catalans que els hi donen suport rebutgen tota violència i argumenten que votar no és cap delicte en una democràcia. Qui lluita per la llibertat no és violent. Qui oprimeix la llibertat és violent.

2. Sant Jaume es dirigeix en la seva carta als qui tenen el poder econòmic-polític i maltracten al poble. Els adverteix: “El crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l’univers”. Aquest crit dels creients recorda a “Els segadors” cantat per creients i agnòstics: “Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena. Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba. Bon cop de falç! bon cop de falç, defensors de la terra!, bon cop de falç! (…) Ara és hora, segadors, ara és hora d’estar alerta (…) Que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya. Com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes”.

3. La lletra de “Els segadors” és una versió pàl·lida de “La Marsellesa”, himne del nacionalista francès Manuel Valls, fracassat a França i que, ara, com candidat a alcalde de Barcelona, vol convertir la capital catalana en una ciutat provinciana espanyola. Valls canta: “Aux armes, citoyens. Formez vos bataillons. Marchons, marchons! Qu’un sang impur abreuve nos sillons!”. (A les armes, ciutadans. Formeu els batallons. Marxem, marxem! Que una sang impura abeuri els nostres solcs!).