“Viacrucis en la Catalunya del segle XXI” és el títol d’un article de la secció Mirador publicat al número 260 de “Qüestions de vida cristiana”. Segueix la primera part d’aquest text.

1. Homes i dones, pobles i pobles, són crucificats arreu del món. La Catalunya social, cultural, cívica, política, institucional, nacional, eclesial, religiosa del segle XXI també viu i comparteix aquest viacrucis. Cristians i agnòstics, sobiranistes o unionistes, poden analitzar la realitat catalana a la llum de les catorze escenes o estacions d’aquesta devoció quaresmal catòlica. Una pràctica que té una versió antiga inspirada en els Evangelis Apòcrifs i una altra, proposada pel papa Joan Pau II, en el Nou Testament.

2. Les diverses escenes de la passió de Jesús de Natzaret configuren un retaule que esdevé referència dels esdeveniments actuals. Una historia de conflicte de legitimitats, sacrificis, traïcions, condemnes, repressió, humiliacions, patiment, venjança, solidaritat, esperança… Jesús a l’hort de les Oliveres. Jesús, traït per Judes, és agafat. Jesús és condemnat pel Sanedrí. Jesús es renegat per Pere. Jesús és judicat per Pilat. Jesús és assotat i coronat d’espines. Jesús es carregat amb la creu. Jesús és ajudat pel Cirineu a portar la creu. Jesús troba les dones a Jerusalem. Jesús és crucificat. Jesús promet el seu regne al bon lladre. Jesús en creu, la mare i el deixeble. Jesús mor en la creu. Jesús és posat en el sepulcre.

3. Aquests ítems són objecte de meditació com va succeir el 14 d’abril de l’any passat en el Viacrucis presidit pel Papa Francesc a Roma. Algunes d’aquelles reflexions segueixen a continuació. “No van haver de discutir molt els membres del Sanedrí per pronunciar-se. Des de feia ja molt de temps la causa estava decidida. Jesús ha de morir (…) La Roma de Cèsar August, la nació civilitzadora, té legions amb la missió de conquerir als pobles per portar-hi el seu ordre (…) Roma, present també en la Passió de Jesús en la persona de Pilat, el representant de l’Emperador, el garant del dret i de la justícia en terra estrangera (…) I, no obstant això, el mateix Pilat, que afirma no haver trobat cap culpa en Jesús, és qui ratifica la seva condemna a mort. Al pretori, on Jesús és processat, la veritat resplendeix: la justícia dels pagans no és superior a la del Sanedrí dels jueus (…) Banalitat del mal. Són innombrables els homes, les dones, fins i tot els nens violentats, humiliats, torturats, assassinats, per tot arreu i en totes les èpoques de la història (…) Sense refugiar-se en la seva pròpia condició divina, Jesús s’inclou en el terrible seguici dels sofriments que l’home infligeix ​​a l’home. Coneix l’abandonament dels humiliats i dels més marginats (…) Jesús cau, s’aixeca, torna a caure, reprèn l’esgotador camí, probablement sota els cops dels guàrdies que l’escorten, perquè així és com són tractats, maltractats, els condemnats en aquest món”.