1 Bárcenas = 47 millones €. ERE Andalucía = 43 Bárcenas. Caso Palau = 0,75 Bárcenas

337

1. @MainatJM recuerda la corrupción medida en Bárcenas (PP). Un Bárcenas equivale a 47 millones de euros. Caso Malaya = 51 Bárcenas. ERE Andalucía = 43 Bárcenas. Urdangarin = 38 Bárcenas. Caso Palau = 0,75 Bárcenas. Pujol = 0,08 Bárcenas.

2. En las redes sociales aparece este tuit: «La rama catalana de FAES (la fundación del PP presidida por José María Aznar) recibió sus mayores donaciones con Millet de socio. Las largas sombras del Palau llegan ahora a FAES. ¿Quien se quedó los 9 millones de euros del Palau que nadie encuentra todavía?». Pero el fiscal no dice nada de este caso, no lo investiga. Curioso. (Foto. Los amigos Millet y Aznar en el Palau de la Música).

3. La Comisión Europea pública cada tres años su índice de competitividad regional que incluye el nivel de corrupción. La peor nota corresponde a la Andalucía del PSOE, seguida de las comunidades de Galicia, Canarias, Comunidad Valenciana, Castilla-La Mancha.

4. El tópico unionista dice que la corrupción que pueda haber en Catalunya no puede ser escondida con una estelada por grande que sea. El unionismo debería aplicarse este tópico a sí mismo. La gran corrupción de PP, PSOE, Urdangarin y familia no puede ser escondida bajo la bandera rojigualda de la unidad de España.

Compartir esta entrada

1Comentario

Escribe el tuyo

1

D'una vella casa el 12 de marzo de 2017 a las 07:22
Responder

Oriol Domingo, em permeto afegir-hi:
5. La corrupció és només una de les conseqüències de l’arbitrarietat o abús de poder, que és el contrari de la norma amb que un societat o organització és dota pel seu bon funcionament.
6. Les primeres conseqüències de l’arbitrarietat van des de la creació de llocs de treball innecesaris a l’administració, passant per la lliure designació o nomenaments a dit, a l’amiguisme; tot aixó, són també formes de corrupció organitzativa, tècnica i moral, a banda de l’econòmica.
7. La transició espanyola, tal com ens explica el professor A. Nieto a «La organización del desgobierno» del 1982!, està pensada i dissenyada per a mantenir el poder de l’estat, mitjançant els partits polítics i la desprofessionalització de l’administració, abusant del poder o de manera corrupta.
8. Tot això, és el que el poble català descobreix, denuncia i catalitza, mitjançant la societat civil a partir del 2010 i, més tard amb els partits catalans, de tal manera que un parell es refunden en Demòcrates i PEDcat per desligar-se tant dels comportaments amb el passat com del seu compromís amb el dret de l’autodeterminació.
9. Mentrestant, l’estat mitjançant la judicatura arrosega el guió del passat espanyol, nou anys desprès, al nou «context» polític català sense que la premsa catalana ni els partits subordinats a Catalunya ho denunciïn, perquè els partits de les suposades regeneració d’esquerres i dretes participen, accepten o col.laboren de de l’abús de poder -lliure designació, nepotisme, endogamia- de l’entremat de l’estat, mitjançant lleis com de la funció pública espanyola o aquelles altres, creades expressament contra el procés català, que ara la Comissió de Venècia denuncia per abús de poder.
10. Per això, la ciutadania hem de procurar no caure en el parany de l’estat, de la premsa i dels partits d’esqueres i de dretes del règim, que volen fer-nos creure que el seu context d’estat corrupte és el nostre, quan el 2010, la societat catalana va acabar amb la transició espanyola alhora que prenia consciència que per ser, li cal recuperar els seus drets i llibertats com a poble lliure i independent.