Energia positiva pel periodista González Cabezas… i una humil pregària…

101

Benvolgut J. Ramón González Cabezas, com estàs? M’assabento mentre assisteixo a missa a Sant Cugat, a través del mòbil, del que diuen vells companys periodistes sobre la teva salut. Les paraules d’en Roger son clares. Escriu: “Yo lo veo periódicamente y su estado de salud no es el más deseable. Sigue tratamiento y està muy bien cuidado por Lourdes. Esperemos que la enfermedad pueda controlarse”.

2- I els seus companys li expressen paraules d’ànim al “bon company” de manera que pugui superar aquest mal moment i la seva infermetat… O recorden el seu “magnífic treball a la secció d’informació política”… I el seu pseudònim de Tabelión (nom donat a l’antiga Roma als notaris o escrivents públics)… És considerat com “gran professional i bona persona”…

3.- Benvolgut Moncho (et diem “Moncho”, forma afectuosa de referir-se al teu nom Ramon)… els teus antics companys de feina et recordem i t’apreciem, cadascú des de la seva personal visió del periodisme i de la política. Tots t’enviem energia positiva.

4.- Una consideració. En la meva vida personal i professional (dedicat a la informació cívica, universitària, eclesial…) m’he relacionat amb persones creients, agnòstiques, indiferents, atees. Confesso que intento ser un bon cristià que inclou respectar als que no pensen com jo penso i també dedicar un temps a la pregària. Crec que la pregària també transmet un esperit fort, energia positiva, alliberadora, esperançada.

5.- “Esperança” és precisament el títol de l’autobiografia del Papa Francesc publicada el passat gener.  El Sant Pare escriu en la introducció: “El llibre de la meva vida és el relat d’un camí d’esperança que no puc imaginar separat del de la meva família, de la meva gent, de tot el poble de Déu (…) L’esperança és sobretot la virtut del moviment i el motor del canvi, és la tensió que uneix memòria i utopia per construir com s’ha de fer els somnis que ens guarden (…) Els cristians hem de saber que l’esperança no enganya ni desil·lusiona. Tot neix per florir en una eterna primavera. Al final, només direm: no recordo res en el que no estiguis Tu”

Comparteix aquesta entrada