Una crisi cardíaca ha causat la mort de la religiosa teresiana Maria Victòria Molins, Viqui, (28 març 1936). De familia acomadada va lliurà la seva vida i el seu cor als més pobres i marginats. Ella ha viscut segons el missatge evangèlic de Jesús i ha pregat amb les paraules del seu Parenostre: “… facis la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel”. Aquest cronista ha tingut la feliç oportunitat de tracta-la com periodista en diverses ocasions. Segueix un d’aquets relats personals publicat en aquest diari (25 novembre 2013) amb el títol “La monja Viqui i l’hospitalitzada agnòstica”.
2.- La religiosa M. Victòria Molins, Viqui, és relaciona aquests dies amb una dona jove, ara hospitalitzada. Causa d’aquesta relació és el llibre de Viqui, “El regal de la vida. Setanta-set anys de compromís d’una monja entre dos segles”. La crònica sobre aquest llibre es titula “Viqui, una bona amiga” (La Vanguardia, 10 novembre 2013). El llibre es va presentar el passat 20 de novembre. Viqui va escriure un email a l’autor de la crònica. “Oriol, bon amic, el títol del reportatge ja em va emocionar. La cosa més meravellosa del món és l’amistat i jo com a amic et tinc. Com sempre els teus escrits estan plens d’humanisme i de senzillesa evangèlica i és per això que m’agraden. Moltes gràcies! Una abraçada. Viqui”.
3. El cronista va contestar a la monja: “Gràcies per les teves paraules tan generoses, Viqui. Tan sols intento viure segons l’esperit de l’Evangeli de Jesús. Però encara n’estic lluny, molt lluny, d’aconseguir-ho. En tot cas, una amiga meva, que és més atea que agnòstica, m’ha dit que li ha agradat molt el contingut de la crònica. Es a dir, li ha agradat la teva vida, la teva actitud i la teva acció, i que pensa anar a la presentació del llibre. Una abraçada amical. O.”
4. El cronista torna a enviar un email a la religiosa teresiana per explicar-li novetats. “Benvolguda Viqui. Fa dies et vaig dir que a una amiga meva, segurament agnòstica, li havia agradat la crònica que havia escrit sobre el teu llibre, i que pensava anar a la seva presentació. Però no hi va poder anar. Aquell mateix dia quedava ingressada a l’hospital. Se’n va dur el teu llibre per llegir-lo. Fa un parell de dies li vaig enviar un sms que deia, entre altres coses: ‘No te enfades, diré a Viqui que piense en ti, que rece por ti’. Ella em va preguntar per què s’havia d’enfadar. Avui la meva amiga ha acabat de llegir el teu llibre. Fa aquest comentari escrit des del llit de l’hospital: “Victoria Molins, Viqui, buena amiga. Religiosa ejemplar, persona honesta, luchadora comprometida”. Tan de bo, dic jo, tot li vagi bé a ella, a tu, i a tots els teus marginats Una forta abraçada, O.”
5. Viqui contesta. “Benvolgut Oriol: Des de demà ella estarà en les meves pregàries i en les de la comunitat. No sé el seu nom i jo normalment prego dient a Jesús el nom de la persona. Si tens ocasió li dius a aquesta amiga teva que li agraeixo les seves paraules i que tan de bo sigui com ella em diu. El que sí està clar és que demostra la seva sensibilitat envers el be, tan se val des d’on. Una abraçada per a tu i la teva amiga. Viqui”.