L’agreujament de la salut del papa Francesc coincideix amb la publicació aquest gener del 2025 de la seva autobiografia “Spera” (Esperança) que conclou en el que són les seves darreres paraules…
2.- Aquesta es la primera autobiografia d’un papa publicada fins ara. La seva redacció ha durat sis anys amb la col·laboració de Carlo Musso (editorial Libreria Pienogiorno” com coautor. Musso revela: “Per voluntat expressa del papa Francesc aquest document excepcional no hauria d’haver vist la llum fins després de la seva mort. Però el nou Jubileu de l’Esperança i les circumstàncies actuals l’han impulsat a difondre ara el seu valuós legat”. (Versió catalana: Rosa dels Vents / Versió castellana: Plaza Janés).
3.- Segueixen les paraules amb que conclou el llibre “Francesc. Esperança. l’autobiografia”…
“On l’Evangeli està realment present (no la seva ostentació o instrumentalització, sinó la seva presència concreta) sempre hi ha revolució. La revolució de la tendresa. La tendresa no és mes que això: l’amor que apropa i es materialitza, és emprar la vista per veure l’altre, les orelles per escoltar a l’altre, per escoltar el crit dels petits, dels pobres, de qui temen el futur; i escoltar també el crit silenciós de la nostra casa comú, de la terra contaminada i malalta. I després de veure i escoltar, no es parla, s’actua”.
“Una vegada, un jove universitari em va preguntar: a la universitat tinc mots amics agnòstics i ateus, ¿què haig de dir-lis per tal que es converteixin en cristians?. Res, li vaig contestar. El darrer que has de fer es parlar. Abans tens que actuar, i al veure com vius i com gestiones la teva vida, seran ells qui et preguntin: per què ho fas?. I llavors podràs parlar. Amb els mes ulls. Amb les meves orelles. Amb les meves mans. I només al final podràs parlar. En el testimoni d’una vida, la paraula és el darrer, és la conseqüència. És igual d’important deixar espai pel dubte”.
“Si algú està absolutament segur de que ha trobat a Déu, no em convenç. Si algú te la resposta a totes les preguntes, aquesta és la prova de que Déu no està amb ell. Significa que és un fals profeta, que instrumentalitza la religió, que la utilitza per a si mateix. Els grans guies del poble de Déu, com Moisés, sempre han deixat espai pel dubte. Hi ha que ser humil, deixar espai al Senyor, no a les nostres falses seguretats”.
“La tendresa no és debilitat: és la veritable força. Es el camí que han recorregut els homes i les dones més forts i valents. Recorrem-lo, lluitem amb tendresa i amb coratge. Recorrem-lo, lluiteu amb tendresa i coratge… Jo soc només un pas”.