Hi ha poders judicials i jutges justos però també injustos al llarg de la història i arreu, en dictadures o en estats disfressats de demòcrates i respectuosos amb els drets humans. Alhora, i en coherència amb els seus valors evangèlics, és produeix una rèplica radical cristiana contra el poder judicial i els jutges que actuen de manera injusta.
2.- Aquest conflicte provoca persecucions, desqualificacions, condemnes, presó, exili, acusacions de ser delinqüents perillosos en nom del sistema legal establert (= desordre establert) contra persones justes i innocents.
3.- Jesús és molt dur amb els “mestres de la llei” i els “fariseus” que interpreten i apliquen la llei establerta de manera injusta. Els qualifica de “hipòcrites, guies cecs, estúpids, sepulcres emblanquinats, plens de maldat, serps, cries d’escurçons” (Mateu, 23, 13-34). Adverteix: “Aneu amb comte amb els mestres de la llei. Seran judicats amb mes rigor” (Marc 12, 38-40).
4.- Jesús també es objecte d’una construcció falsa de la realitat per part dels seus acusadors…. “Tot el Sanedrí buscava una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis” (Mateu 26, 59-67). Jesús (home bo, just i un gran referent de la humanitat) es tractat pels poders polític i judicial com un delinqüent perillòs, perseguit, calumniat, detingut, torturat, jutjat, condemnat a mort.
5.- Jesús es acusat i condemnat com terrorista. L’acusen “d’esgarriar el nostre poble (…), de revoltar el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí” (Lluc 23, 1-5). Jesús, diguin el que diguin els seus acusadors i els jutges que el condemnen, proposa un canvi radical de la situació establerta en favor de la solidaritat, l’esperança, la humanitat, la fe en Déu acceptada lliurement.
6.- La causa de la mort de Jesús queda ben indicada en la creu on es crucificat. “Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: ‘Aquest és Jesús de Natzaret, el rei dels jueus’”, redactat en hebreu, grec i llatí” (Mateu 27,37). Jesús és acusat de violent, de subversiu i de fomentar el terror segons els qui el condemnen i per això es penjat entre dos homes violents. “Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa” (Mateu 27, 37-38)
7.- Val la pena reproduir unes consideracions de Joseph Ratzinger / Benet VI escrites en el seu llibre “Jesús de Natzaret” sobre aquests esdeveniments que incideixen en la condició humana. Consideracions dirigides a tothom… jutges, polítics, sacerdots, periodistes, historiadors, creients, agnòstics, persones de bona voluntat… El Papa / teòleg escriu: “En Jesús apareix l’ésser humà com a tal. En ell es manifesta la misèria de tots els colpejats i nafrats. En la seva misèria es reflecteix la inhumanitat del poder humà, que esclafa així l’impotent”.