Capvespre del dia abans de Nadal, Nadal enyorat i esperançat.  Hi ha un pessebre en el desèrtic passadís d’un hospital. Silenci. El pacient te adolorit el genoll esquerra. Es sotmet mig nu durant vint llargs minuts a una ressonància magnètica entubat dins una màquina que fa nombrosos sorolls rítmics. Bbruummm, cataclok, cataclik… Sorolls que nomes queden apaivagats gràcies a que les orelles estan tapades i per un suau aire fresc que surt de la màquina. Al finalitzar aquesta operació, el pacient recórrer un llarg, blanc i silenciós passadís… i es troba un pessebre amb Jesús, Maria i Josep, personatges que en el seu dia, i també ara, es veuen forçats a romandre a la marginalitat.

2.- L’episodi del pessebre hospitalari fa sentir, pensar, compartir i estimar els homes, les dones, els infants que pateixen per infermetat o  altres causes. I que pateixen en soledat, sense consol ni companyia.

3.- El contrast d’aquest pessebre hospitalari i el de tantes famílies, creients o no, i l’afer de l’absència de pessebre a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona és evident. Salvador Illa (espanyol i encara president de la Generalitat) i Jaume Collboni (espanyol, i encara alcalde de Barcelona) rebutgen el pessebre de la Plaça de Sant Jaume.  El prohibeixen, ai las!, en nom del “Gobierno de todos” (?) segons la propaganda de Pedro Sánchez i Salvador Illa.

4.- Això del “Govern de tothom” sona a totalitarisme. “Sistema polític que reuneix en mans d’un grup o partit tots els poders de l’estat, no permet l’actuació d’altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordres de la vida del país i negligeix els drets humans en profit de la raó d’estat” (Diccionari de la llengua catalana).