Jesús i el seu naixement (Nadal) són dos fets destacadíssims en els relats evangèlics. Són episodis històrics escrits des de l’experiència i de la fe. Consten de dos eixos substancials. El Déu de Jesús, i la seva incidència en la condició humana. Humanitat amb les servituds quotidianes i una profunda esperança. Jesús i Nadal es mantenen vius malgrat els intents de desvirtuar-los per part d’ateismes fonamentalistes, del nacional-catolicisme cavernícola, de la fullaraca d’un sentimentalisme buit i comercial. Cap fantasia aguanta un missatge alliberador i solidari estès arreu i en totes les cultures durant segles i segles.
2.- Val la pena deixar constància de dues aportacions. Una consta a “La fe cristiana. Una saviesa oberta al món d’avui” de Gerd Theissen, teòleg i biblista evangèlic. L’altre consta a alguns paràgrafs de “Recupera la teva ment, reconquista la teva vida”, de Marian Rojas Estapé, psiquiatra i catòlica..
3.- El teòleg Theiseen fa consideracions com aquestes… “Coneixem la vida de Jesús per uns escrits fets tres generacions després d’ell (…) Les fonts més antigues, a més de les cartes de Pau, són una col·lecció de dites seves i l’Evangeli de Marc (…) Jesús va deixar molts rastres que de fonts independents es recullen en els Evangelis (…) Hi hagué gent que per ell van tenir confiança en el Pare del cel (…) El seu anunci del Regne de Déu és monoteisme radical: el Déu u i únic és energia ètica. Aquesta energia penetra el món, dona força als pobres, guareix febles i malalts (…) La salvació és un Regne. Però no arriba com un imperi, sinó com una festa de família (…) Cal que la gent senzilla sigui la sal de la terra i la llum del mon (…) Hi actuava a força de la fe humana. La fe salva (…) Ens ensenya: només és bo el qui sap que no es bo. Va intensificar manaments universals que unifiquen els homes; en primer terme, l’amor a Déu i al proïsme. Va estendre l’amor al proïsme als enemics, estrangers i pecadors (…) Basta obrir els ulls per veure la presencia de Déu en les imatges del món (…) Jesús va renovar la possibilitat d’experimentar Déu (…) Jesús exigeix l’amor a Déu i al proïsme (…) Durant la seva vida Jesús es va posar de part dels homes. Va fer aquest món transparent a la presencia de Déu (…) Després de la seva execució en creu, els deixebles no van veure Déu. Van veure Jesús: per ells volia dir que Jesús entrava al costat de Déu. ‘A Déu ningú l’ha vist mai’. Per ells Jesús esdevingué la part visible de Déu en aquest mon”…
4.- La psiquiatra Rojas Estapé exposa consideracions com les següents… “Entendre la crisis de salut mental de la nostra època requereix pensar, analitzar i conjuminar filosofia, ètica, espiritualitat, medicina, psicologia i sociologia (…) (…) La felicitat depèn del sentit que donem a la vida. No podem viure en la buidor, ja que la ment, el cor i l’esperit anhelen tenir on agafar-se (…) Per a l’ésser humà és fonamental creure que la seva existència és important d’alguna manera: bé perquè ajuda als altres, bé per la seva pròpia superació, o bé perquè el que fa té transcendència (…) Sense sentit, és cau en una buidor profunda (…) Actualment, ser espiritual està molt relacionat amb la curiositat, amb la necessitat de trobar sentit a moltes preguntes que no sempre tenen resposta fàcil(…) Andrew B. Newberg és un referent internacional en el camp de la neurologia de l’espiritualitat i la religiositat. Promou un nou concepte anomenat neuroteologia (…) Últimament han sorgit nombrosos estudis que afirmen que la meditació, l’oració o les pràctiques religioses comporten canvis en l’activitat cerebral”…
5.- Jesús (el Déu de Jesús) deixa molts rastres en el món, en la societat, en el silenci, en la intimitat de les persones, en l’esperança, en l’amor i la solidaritat, en la fe…