Laura Borràs (una de les persones més dignes i assetjades de Catalunya, i que ha dignificat la presidència del Parlament), de Junts, expressa a les xarxes un íntim record personal.

PUNT.- Laura Borràs escriu: “Tornem a ser 11 de desembre. Vas marxar un dia com avui, papa, dient sí a la mort, amb plena lucidesa, com Joan Vinyoli. Però poc importa quants 11 de desembre passin. El dolor de la separació, de la pèrdua, continua vívid i punyent com ara fa 16 anys. La mà que no podia deixar anar… La mà que encara em cal, per donar-me força… Sempre hi ha algú de qui no és possible prescindir. Potser gràcies a això vivim encara”.

CONTRAPUNTS.- 1) Una de les respostes és la de qui subscriu… “Tots tenim, Laura, persones estimades que ens han deixat. Ho sentim en el buit íntim que el seu adéu ha provocat. Buidor, revolta i, per què no?, esperança, estimació… una silenciosa, humana i misteriosa onada de fe”.

2). Dues breus paraules sobre el poeta català citat per Laura Borràs: “Vinyoli concep la poesia, a la manera ribiana, com una eina indagatòria i de coneixement sobre un mateix i sobre el món, i com una forma de realització espiritual”