El Pessebre cristià, instal·lat sempre en el menjador de casa, enderroca els esquemes tòpics dels poders establerts i s’endinsa en el misteri de la quotidianitat i la profunditat de la condició humana. Els llavis i des del fons del cor es proclama: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima” (Lluc 2, 14)
2.- El Pessebre té una persona primordial, Jesús bebè o molt petit (Diccionari de la llengua catalana) El nom de Jesús (Jeixua) significa Jahvè és salvació. Va néixer a la intempèrie, Betlem, no en un palau. “Maria va infantar el seu fill primogènit, l va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal” (Lluc 2, 6)
3.- “Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes” (Mateu 2,2)… Herodes que, segons els textos evangèlics, és un rei dèspota i assassí.
4.- Jesús, ja des del principi va patir l’exili, com tant passa aquí, arreu i en ple segle XXI. “Un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo. Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes” (Mateu 2, 13).
5.- Uns trenta anys després, el covard governador imperial Pilat, com també succeeix ara, es renta les mans davant del poder polític romà i del servil poder religiós jueu que volen la crucifixió del jueu Jesús. “Pilat, veient que no en treia res i que mes aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir: Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra” (Mateu, 27, 24).