L’actual poder català, en mans de l’alcalde Jaume Collboni i el president Salvador Illa (PSOE), lligats al poder espanyol monclovita, militen activament contra el pessebre al carrer. Ambdós són de la classe benestant i contraria als marginats i crucificats. La polèmica sobre el pessebre està servida.

2.- Ambdós polítics, destacats per l’espanyolisme, estan emprenyats perquè el naixement de Jesús es dona fora de les portes de la ciutat, lluny dels poders establerts…. Perquè Jesús neix en la marginació, pateix l’exili, és perseguit pels poders polítics i religiosos, és crucificat com un criminal també fora de les portes de la ciutat. Els actuals alcalde i president, amb la màscara de “progres” (?) i els mèdia afins d’allà i d’aquí no accepten que el Jesús marginat i crucificat així com els seus seguidors d’arreu i de tots els temps creguin des de la profunditat del seu cor en el Déu alliberador. Alliberament personal, comunitari, religiós, social, econòmic, polític.

3.- L’opció, especialment pels catalans, es entre el rebuig del pessebre propiciat per Collboni i Illa… o, per contra, s’accepta “El Pessebre” català i universal amb lletra de Joan Alavedra i musicat per Pau Casals. Ells, Casals i Alavedra (en la foto), coneixen i pateixen l’exili degut al seu compromís amb la democràcia, la llibertat i els drets nacionals de Catalunya. Quina radical diferència amb Collboni i Illa, acomodats al règim monàrquic espanyol imposat pel dictador Francisco Franco, que menyspreen els exiliats com, entre altres, el president Carles Puigdemont.

4.- “El Pessebre és un oratori profundament humà dedicat a Déu… “Glòria a Déu! Cantem! Glòria en l’altura! / Glòria a Déu i a tota criatura! / Pau a la terra! / Mai més cap guerra! / Mai més pecat! / Pau als homes de bona voluntat! / Glòria! /  Pau als homes de bona voluntat! Pau”.