Jo (periodista i autor de www.avantguarda.cat) també m’expresso en la meva vida personal, cívica i professional en català i estimo en català. Així ho intento, malgrat les inèrcies i pressions en sentit contrari per part de l’espanyolisme. Aquesta és la meva postura davant un estudi del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) que, entre altres, aborda la qüestió lingüística. Apunts significatius de l’estudi… Només la meitat dels catalanoparlants poden viure sempre en català a Catalunya!… Els castellanoparlants poden viure sempre en castellà a Catalunya!… El 40% dels ciutadans catalans creu que la llengua catalana està amenaçada i pot desaparèixer a Catalunya!.
2.- Les dades demostren que es mentida i demagògic propagar que el castellà està discriminat a Catalunya com sostenen Sociedad Civil Catalana, entitat elogiada per Salvador Illa, actual president de la Generalitat, i els nacionalistes espanyols. Correspon a les administracions catalanes, començant pel seu Govern, impulsar i protegir el català a Catalunya i arreu de la mateixa manera que les administracions i el Govern espanyols impulsen i protegeixen l’espanyol. El fet que Espanya menyspreï el català demostra que Espanya i Catalunya son dues realitats polítiques diferents.
3.- La responsabilitat dels ciutadans catalans, sigui quina sigui la seva procedència i la seva llengua, es expressar-se, parlar, escriure, utilitzar el català a Catalunya. També en totes les institucions estatals, europees i mundials en que hi hagi presència catalana. I fer-ho estimant, sí, estimant a tothom. Aquest compromís i aquesta estimació als altres constitueix un agraïment als que sense ser en principi catalanoparlants tenen una actitud positiva respecte el català i alhora constitueix una crítica legítima als que s’oposen i menyspreen el català.
4.- Els cristians i persones de bona voluntat poden tenir en aquesta qüestió un sòlid referent en Jesús de Natzaret. Un hipotètic estudi del CEO de fa dos mil anys indicaria que la llengua de Jesús no era la dels imperials grec i llatí, ni l’hebreu. La llengua de Jesús era l’arameu. Armand Puig escriu en el seu llibre “Jesús. Un perfil biogràfic” (Proa): “La llengua dels jueus de Galilea i, per tant, dels habitants de Natzaret, era la variant dialectal galilea de l’arameu (…) L’arameu era, doncs, la llengua materna de Jesús, un jueu de Galilea, però no era l’única que parlava o entenia (…) Jesús coneixia en graus diversos tres llengües. Per ordre descendent eren l’arameu, l’hebreu i el grec (…) L’arameu era la llengua d’ús corrent i comú entre els jueus del temps de Jesús (…) És la llengua en que Jesús va compondre el Parenostre, la pregària pròpia dels seus deixebles (…) La llengua amb que Jesús predica i ensenya a pregar als seus deixebles és l’arameu, la llengua de Maria, la seva mare”.
5.- La importància de l’arameu en la vida diària de l’època de Jesús es reflecteix en la presència de paraules i expressions en arameu als Evangelis, cosa que evidencia la seva influència en el registre dels ensenyaments i les accions de Jesús. Alguns exemples… Jesús diu a la filla de Jaire que havia mort: “Talita cum” (Noia aixeca’t). Jesús exclama: “Maranatha” (Vine Senyor). Jesús cura un sordmut: “Efatà!” (Obre’t). Jesús exclama durant la crucificació: “Eloí, Eloí lema sabactani?” (Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?)
6.- El Parenostre, en l’arameu de Jesús, és una pregària universal arreu al llarg de la història humana
Abun dabashmaya
nethkadash shamak
tetha malkuthak
newe tzevyanak
aykan dabashmaya
af bara hav lan lakma dsunkanan
jamana washbuk lan
kavine aykana daf
hanan shabukan lhayavine ulow talahn lanesyana
ela fats