1.- No hi ha paraules sobre la fatal previsió del temps a València. No hi ha paraules sobre la Zarzuela, i la pèssima gestió política de Moncloa i el govern valencià. No hi ha paraules que expliquin els morts que haurien de continuar vius i els desapareguts que mai haurien d’haver desaparegut sota el fang, l’aigua, les riuades.

2.- “No hi ha paraules” és el títol d’un llibre de Francesc Torralba (Barcelona, 1967; doctor en filosofia i teologia), publicat el passat octubre amb el subtítol ”Assumir la mort d’un fill”. Torralba dedica aquest llibre “a la memòria del meu fill, Oriol (1977-2023)”. Aquest text àgil i que interpel.la hauria de ser llegit per tots aquells (cristians, creients, agnòstics, indiferents…) que han / hem perdut fills, pares, germans, familiars, gent estimada… com ha succeït al País Valencià.

3.- Torralba escriu en el pròleg:“No hi ha paraules… quan mor un fill jove, ple de vida i de projectes, ens quedem sense mots, erms de paraules. Ni sabem què dir-nos, ni com consolar-nos (…) No hi ha paraules per pal·liar el patiment infinit que causa (…) La pregunta pel sentit d’aquesta mort i d’aquesta vida ha repicat dins del meu cap durant tots aquests mesos. Mai com ara no havia llançat tants interrogants al cel (…) però crec que el que fa valuosa una vida  no és el temps viscut, sinó el bé que ha generat, la bellesa que ha creat mentre hi era. El meu fill va tenir una vida breu, però va fer molt de bé, i molts amics li ho agraeixen”.

4.- Torralba també escriu en el capítol “Anhel d’eternitat”: “La mort és més forta que l’amor humà. Solament un Amor infinit, més enllà del temps i de l’espai, un Amor etern, pot derrotar la mort. En això consisteix, en darrer terme, creure: abandonar-se totalment a aquest Amor, confiar que mou l’univers  i que és més fort que la mort, esperar que faci néixer  quelcom  del no res i transformi en un cos viu el que estava inert. Una vida a l’eternitat”.