1.- “La muntanya del tresor”, del periodista i escriptor Martí Gironell, que acaba de publicar-se, és un relat periodístic i novel·lesc sobre l’abadia de Montserrat durant la Guerra Civil (1936/1939). El libre, segons el seu autor, “ens apropa a un capítol poc conegut però vital de la nostra història i ens mostra com Montserrat va esdevenir un refugi providencial per a la supervivència d’un dels símbols més estimats de Catalunya”.
2.- Montserrat planta cara a la violència de milicians, nazis i franquistes que pretenen destruir el valor simbòlic que la muntanya serrada te històricament i avui pels catalans des de la perspectiva cristiana i / o cívica.
3.- El Govern de la Generalitat s’havia apropiat de l’abadia “al servei de les institucions del poble” per evitar que fos destruïda per milicians i anarquistes extremistes. Els Mossos ja havien pres possessió del monestir quan arribaren dos camions amb homes amb escopetes, pistoles, cartutxeres creuades al pit i a l’espatlla, i brandant la bandera negra i vermella. Descarregaren bidons de benzina.
4.- El nazi Heinrich Himmler, de les terrorífiques SS, visita aquells dies Barcelona i també, en recerca esotèrica del Sant Grial (suposada copa utilitzada per Jesús en el Darrer Sopar) que pensava que estava a Montserrat. El cronista de “La Vanguardia” de l’època escriu un text miserable: “Que el pueblo de Barcelona sepa que al recibir hoy y aclamar a Himmler, acoge y exalta a uno de los más egregios forjadores de la Nueva Alemania”. L’abat Aureli Maria Escarré (1908-1968), però, no va rebre a Himmler amb l’excusa que no parlava alemany. El dirigent nazi, emprenyat i humiliat, fou atès per tres monjos que havien estat refugiats a Alemanya.
5.- L’abat Aureli Maria Escarré fouun dels primers monjos a tornar al monestir, gener de 1939, per evitar que els franquistes ocupessin el recinte. Escarré va relacionar-se inicialment amb Francisco Franco però va anar allunyant-se del règim. En una visita, el 1960, de Franco a Montserrat, l’abat es va negar a rebre’l. El dictador tou atès per tres joves monjos que feia temps parlaven alemany. En una entrevista a “Le Monde” amb el periodista José Antonio Novais, Escarré deia: “No tenim 25 anys de pau, sinó 25 anys de victòria. (…) Això representa un dels fracassos més lamentables d’un règim que es diu cristià, però que el seu Estat no obeeix als principis bàsics del cristianisme”. Paraules profètiques.