1.- “Les arrels de Lluís Foix” és un article de Miquel Pueyo al “Segre”. El polític republicà lloa a l’històric periodista de “La Vanguardia”. Foix publica aquest text de Pueyo a foixblog.com, un text que traspua un obsessiu antipujolisme.

2.- Les línies polèmiques son aquestes de Pueyo: “El president Pujol, amb qui Foix mantenia una estreta confiança, sempre li criticava el que deia el seu ‘universalisme’, però amb el pas dels anys, Foix va tenir l’oportunitat de contestar-li que tan important o més que els valors –Pujol sempre donava lliçons morals a tot quisqui– són els fets, els que acabin definint l’arribada d’una persona i de la seva família. Foix no dona lliçons”.

3.- Ai las! (expressió usada per a lamentar-se). Hom pensa que periodistes i polítics, com Lluís Foix i Miquel Pueyo, es dediquen sistemàticament a donar a tot quisqui lliçons d’ètica, moral i política… però sense l’autoritat ètica, moral i política de Jordi Pujol. Valdria més que Pueyo dediqués el seu temps a endreçar la caòtica situació d’ERC.

4. Confessió personal del signant publicada a foixblog.com. Les meves arrels son, amb tots els seus condicionaments i limitacions, la família, el seu entorn personal i professional, Catalunya, el món. Les meves arrels son (pretenen ser) el missatge evangèlic de Jesús que és alliberador, profundament humà, esperançadament obert al misteri. Les meves arrels són la llibertat, la democràcia, la solidaritat, la sobirania de les persones i dels pobles. Les meves arrels tamnbé son alguns dels noms mencionats en aquest article com, malgrat les discrepàncies, Lluís Foix, i sobretot, Jordi Pujol, que ja de jove fou perseguit i empresonat pel feixisme espanyol.