1.- Els fets demostren que la històrica Esquerra Republicana de Catalunya, en ple combat intern congressual, s’està transformant en Esquerra (?) Monàrquica de Catalunya espanyola. No és l’Esquerra del mític  Francesc Macià i del president màrtir Lluís Companys, perseguit i afusellat pels espanyols franquistes. És la trista Esquerra de Josep Tarradellas, un polític que de ser un digne exiliat català i republicà va esdevenir un personatge que en la seva decrepitud va acceptar un marquesat borbònic per concessió de Juan Carlos I, nomenat rei pel dictador Francisco Franco i avui retirat lluny de l’estat espanyol.

2.- En aquesta comèdia, l’espanyolista Salvador Illa (PSOE… Partido Socialista Obrero Español) és un polític que, com els seus amics de la dreta espanyolista de Sociedad Civil Catalana i dels difunts Ciudadanos, es declara monàrquic espanyol i antisobiranista català. Es a dir, nega que el poble català tingui el dret d’autodeterminació. Ho nega malgrat el Boletin Oficial del Estado (BOE 1977/10733) estableix que “tots els pobles tenen el dret de lliure determinació”.  I, digui el que digui l’Illa anti BOE, Catalunya és un poble des de tots els punts de vista… Històric, geogràfic, social, econòmic, institucional, legal, cultural, lingüístic, nacional, internacional…

3.- També  ERC, convertida a la pràctica en Esquerra (?) Monàrquica de Catalunya espanyola juga un paper, lamentable paper, en aquesta comèdia. El partit dels desacreditats Oriol Junqueras, Pere Aragonés i altres dirigents del partit opten en donar suport com president de la Generalitat a un Illa espanyolista, antisobiranista català, dependentista sotmès als interessos partidistes de la Moncloa, al humor, sobretot mal humor, de Pedro Sánchez…

4.- Una de les contradiccions del PSOE i d’ERC es presentar-se alhora com progres, d’esquerres i monàrquics… mentre llencen el republicanisme a la paperera de la història.