1.- Molts poders, com l’espanyol, han estat dominadors d’altres pobles i volen continuar essent-ho avui. El poder nacional espanyol vol una Catalunya regional i provinciana depenent d’Espanya, i rebutja que Catalunya i Espanya tinguin una relació basada en la llibertat, la solidaritat i el respecte a la seva sobirania nacional. El cristianisme és una alternativa a aquesta dominació de caràcter polític, econòmic, ideològic, cultural, lingüístic, mediàtic, eclesiàstic… Sí, eclesiàstic perquè hi ha estructures de l’Església autoritàries i que no respecten la llibertat de les persones siguin cristians o agnòstics.
2.- L’Evangeli d’aquest diumenge (Marc, 10, 35-45) tracta aquesta qüestió política Jesús dialoga amb el seus deixebles i els hi diu: “Ja sabeu que els que figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin els amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder”. Jesús els explica l’alternativa cristiana a aquesta situació: “Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; com el Fill de l’h0me, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom”.
3.- És a dir, reis i presidents… Felipe VI, Pedro Sánchez -i el seu delegat fàctic, Salvador Illa- no han de dominar les nacions com si en fossin els amos. Han de ser i d’actuar com servidors. L’alemany evangèlic Gerd Theissen, teòleg i biblista, comenta al respecte en el seu llibre “La fe cristiana. Una saviesa oberta al món d’avui”: “Els governants no són déus. Són opressors. Vosaltres no heu de fer com ells”.
4.- ¿ I quins són alguns aspectes, segons Theissen, que configuren un programa oposat al poder, segons Jesús?… “Tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; estava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m” (Mateu, 25, 35 ss).