Les “fugides” (?) dels perseguits Jesús de Natzaret, Carles Puigdemont i  altres desafien el poder polític despòtic establert i pretenen ll’alliberament de les persones i els pobles. El nom del dèspota és el rei Herodes. Un cristià pot reflexionar sobre les persecucions i les repressions que es donen arreu i sempre.

2.- L’episodi de la “fugida” de l’infant Jesús i dels seus pares, Josep i Maria, és narrat en Evangeli de Mateu, 2, 13-35. “… Josep, pren el nen i la seva mare, fuig cap Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo (…) Prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes”.

3.- Sí, reis, presidents, poderosos, dictadors, dèspotes, els Herodes d’arreu i al llarg de la història també moren. Abans, durant i després de la mort dels Herodes… els perseguits mantenen viu el compromís i l’esperança de l’alliberament de les persones i els pobles.

4.- El papa Francesc tracta aquestes qüestions (audiència general 29/12/2021). Es posa a favor “de tots els perseguits i que són víctimes de circumstàncies adverses polítiques, històriques i personals”. I és molt dur amb Herodes: “Ell és el símbol de molts tirans d’ahir i d’avui que volen vèncer les seves pors exercint el poder de manera despòtica i violenta”

5.- El Papa ho diu molt clar: “Herodes vol defensar el seu poder, la seva pròpia pell, amb una crueltat sense pietat (…) Era un home cruel. Per resoldre els seus problemes només tenia una recepta, matar. Per a ells, per aquests tirants, les persones no compten, compta el poder i si necessiten un espai de poder eliminen les persones, i això  passa avui, no tenim que anar a la història antiga, succeeix avui”.