1.- L’espanyolisme (PSOE, Sociedad Civil Catalana, repressor 155 contra els drets nacionals de Catalunya…) “santifica” a Salvador Illa i accepta acríticament que el nou president de la Generalitat defensa el “humanisme cristià”. La pregunta és si l’actuació política d’Illa es coherent amb els valors cristians d’aquest humanisme. Una resposta raonable és que l’actuació política d’aquest personatge implica un menyspreu dels valors cristians, dels valors expressats en dos missatges nuclears de l’Evangeli (Benaurances, Judici Final) i en la Doctrina Social de l’Església.
2.- “Feliços els qui ploren, perquè seran consolats”. “Feliços els compassius, perquè seran compadits”… Son dues de les benaurances proclamades per Jesús. ¿Quan el “cristià” Illa s’ha solidaritzat amb els catalans independentistes que ploren per ser perseguits, que han sofert i/o sofreixen presó i exili com si fossin criminals perillosos? ¿Quan Illa els hi ha manifestat la seva compassió? “Compassió: sentiment amb que hom pren part en el sofriment d’altri” (Diccionari de la llengua catalana).
3.- L’altre determinant text evangèlic es el del Judici Final. Un paràgraf: “Veniu, beneits del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món (…) perquè estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m (…) En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus petits, m’ho fèieu a mi”. ¿Quan el “cristià” Illa ha visitat als catalans independentistes que estaven i/o estan malalts, a la presó i a l’exili?
4.- El “cristià” Illa hauria de practicar el “Compendi de la Doctrina Social de l’Església” si vol ser cristià. El punt 157 del Compendi, per exemple, estableix: “El camp dels drets de l’home s’han estès als drets dels pobles i de les nacions (Joan Pau II). En efecte, tot el que és cert per a l’home, també ho és per als pobles. El Magisteri recorda que el dret internacional es fonamenta en el principi de l’igual respecte dels estats, del dret a l’autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb la vista al superior al be comú de la humanitat. La pau es fonamenta no tant sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular al dret a la independència (…)”.