Un diàleg dels actors Jaume Collell i Ramon Fontserè a propòsit de “Serrat: la música d’una vida” es publica a Bb_vanguardiax, xat on participen periodistes relacionats ara o en el passat a “La Vanguardia”. Collell i Fontserè han estat vinculats a “Els Joglars” de l’espanyol Albert Boadella que un dia va fugir del sistema judicial espanyol (1978).
2.- El text de Collell segueix a continuació… “Serrat: un retrat a través de les cançons i les músiques de la seva vida. Un viatge fascinant a través de la música de Joan Manuel Serrat i de la memòria sentimental de diverses generacions. De nen, Serrat escolta les tonades de la ràdio i les coples que li canta la mare mentre cuina. Al Paral·lel hi descobreix els cançoners de moda i el fascinen les sarsueles i els cuplets. Amb la guitarra que li regala el pare, comença a compondre cançons. Compra el primer tocadiscos a terminis. S’interessa per la chanson, les melodies italianes, el folk americà i els grups britànica. Li agrada tot: el pop, la música clàssica, el jazz… El sedueixen el flamenc, la cançó tradicional catalana i la música popular sud-americana. Acorda aquests corrents, l’havanera i la balada… I amb una personalitat extraordinària -des de l’Ebre, el riu bilingüe que abraça-, basteix un pont de la Mediterrània a l’Atlàntic i permet que els ritmes de contemporanis i avantpassats i les rimes dels poetes arribin a l’ànima d’un públic universal. Escrit amb passió i entusiasme, un llibre que convida a taral·lejar mil i una melodies”.
3.- Qui signa (Oriol Domingo) comenta sobre aquest text tan laudatori i excels “Tots els humans tenim defectes, limitacions, punts foscos, frustracions. En te en Serrat?”
4.- El signant Jose em dona lliçons tot presentant-se com mestre i àrbitre imparcial… “Què pesadet ets. El dia que tu escriguis un llibre (si és que ho fas) també podràs informar-nos de les seves presentacions sense que te’l critiquem. Si no t’agrada no vagis a la presentació, però deixa de criticar-la!!!! Encara caldrà que t’ensenyem una targeta groga”.
5.- Li replico: “Òndia savi, pesat, acrític Jose (…) Criticar no és insultar. Tu insultes, no critiques. Dono valor a les crítiques, no als insults com els teus”.
6.- Una conclusió. Alguns no defensen a Joan Manuel Serrat com un ser humà. Li fan mal quan el defensen com un ser intocable. “INTOCABLE: Que no pot esser objecte de cap blasmes, de cap crítica” (Diccionari de la llengua catalana).