249

PUNT.- El règim espanyol retalla la democràcia per debilitar l’independentisme català. Aquesta es la tesi d’Agustí Colomines i Companys (1957; historiador, número 9 de la candidatura de Junts+Puigdemont a Barcelona). Així comenta l’article “És això la democràcia? de l’escriptor Lluís Muntada Vendrell (1964) publicat a la secció “Keep calm” de “El Punt / Avui” (20 maig 2024).

CONTRAPUNTS. 1- Colomines explica: “En @muntadalluis ens fa memòria d’uns fets que no tan sols han retallat la democràcia, sinó que tenien com a objectiu debilitar electoralment l’independentisme”. 

2.- Segueix el raonat i implacable article de Muntada… “Lluny del biaix ideològic, no hi ha res que afa­vo­reixi tant la trans­ver­sa­li­tat i la força d’arros­se­ga­ment de la con­versa com com­par­tir un bon àpat regat amb un bon vi. Diu­menge pas­sat, men­tre a la tele degota l’escru­tini elec­to­ral, una colla de per­so­nes com­par­tim taula per sopar. O la feli­ci­tat o la feli­ci­tat: puc triar entre dos vins, un Embruix del Celler Vall Llach o un Zuc­cardi argentí. Per con­tra­pun­tar la decepció que pro­voca l’escru­tini a alguns dels que som a taula, una amiga exclama: “No us quei­xeu! És això, la democràcia!”.

3.- REPRESSIÓ DE L’ESTAT. NO ESTEM EN DEMOCRÀCIA. Un cop més Bacus m’infon un espe­rit neces­sari. No em quei­xa­ria si pensés que “la democràcia és això”. No em pre­o­cu­pa­ria gens que “els meus” hagues­sin per­dut unes elec­ci­ons en el marc d’unes pràcti­ques i una cul­tura política democràtiques. Però no. Em queixo pre­ci­sa­ment perquè sé que no estem en democràcia. No costa gens reconèixer els defec­tes greus d’una majo­ria par­la­mentària inde­pen­den­tista que no ha pres ini­ci­a­ti­ves de justícia naci­o­nal i social que enfor­tis­sin la seva pròpia línia política. Però: ¿de debò algú es pensa que la repressió de l’Estat con­tra l’inde­pen­den­tisme (exi­lis, inha­bi­li­ta­ci­ons ex pro­fesso, impu­ta­ci­ons per ter­ro­risme, espi­o­natge, difa­ma­ci­ons, un can­di­dat fent cam­pa­nya des d’Arge­lers…) no té incidència elec­to­ral?

4.- PRAGMATISME” ATRIBUIT A ILLA EMANA DE L’ESPANYOLISME. El “prag­ma­tisme” atribuït a Illa, ¿no és pro­ducte d’un ima­gi­nari social mode­lat perquè con­cebi la Gene­ra­li­tat com una ins­ti­tució retòrica-folklòrica ja que l’únic poder real que hi ha és el que emana de l’espa­nyo­lisme? ¿Algú gosa dir democràcia a un Estat que des­trossa el sis­tema sani­tari i fer­ro­vi­ari, que secu­lar­ment incom­pleix les inver­si­ons en infra­es­truc­tu­res a Cata­lu­nya, i que no publica les balan­ces fis­cals per, així, ama­gar l’espoli fis­cal? ¿Un rei dema­nant a les empre­ses que mar­xes­sin de Cata­lu­nya? ¿Un Estat que no pren mesu­res con­tra els rei­te­rats casos quo­ti­di­ans de cata­la­nofòbia, sovint foca­lit­zats con­tra l’ús de la llen­gua cata­lana? ¿Li’n diem democràcia i con­ti­nuem fent veure que aquí no passa res?