La Constitució espanyola (29/12/1978) permet l’amnistia i l’autodeterminació. Així és malgrat l’ofensiva per terra, mar i aire dels ultres disfressats de defensors de la pàtria amb fort regust franquista i de “constitucionalistes” però que en realitat son anticonstitucionalistes

2.- El text constitucional no menciona la paraula “amnistia”. Es a dir, no la prohibeix en cap dels seus 169 articles, quatre disposicions addicionals i set disposicions transitòries. Al contrari. L’article 62 lletra “i” contempla la possibilitat d’”exercir el dret de gràcia”.  Es més, el règim espanyol ha aplicat la figura jurídica i política de l’amnistia en quatre ocasions des de 1977. La primera fou la llei d’amnistia (BOE 17/10/1977). Les altres foren tres amnisties fiscals (1984, 1991, 2012). Res impedeix que una cinquena amnistia sigui constitucionalment possible i real.

3.- L’autodeterminació forma part del bloc constitucional. L’exercici del dret d’autodeterminació també és possible i plenament constitucional. La Constitució (96.1) estableix: “Els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern”. Per tant, s’ha de respectar i complir el Tractat o Instrument de Ratificació d’Espanya del Pacte Internacional de Drets, aprovat per Nacions Unides (19/12/1976) que va ser signat pel llavors rei Juan Carlos I, Marcelino Oreja i Fernando Arias-Salgado.

4.- La pròpia Constitució (article 10.2) estableix: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans”.

5.- I el BOE (2977/10733) assumeix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat l’any 1976 per Nacions Unides. El seu primer punt estableix: “TOTS ELS POBLES TENEN EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ. En virtut d’aquest dret DETERMINEN LLIUREMENT la seva condició política i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural”.