El cel ennuvolat plora quatre gotes de pluja al matí de divendres, 1 de desembre. El funeral del professor Joan B. Culla i Clarà al monestir de Sant Cugat del Vallès és la seva darrera, definitiva i descomplexada lliçó magistral. Lliçó davant alumnes seus com, entre molts altres assistents a la cerimònia, Jordi Pujol, Artur Mas, Josep Rull, Meritxell Borràs, Jaume Giró, Joan Vallvé, Laura Vilagrà, Carles Campuzano, Joaquim Nadal, Pilar Rahola, Vicens Villatoro, Salvador Cardús, Josep Lluís Carod-Rovira, David Fernàndez, Borja de Riquer… I, com no!, la seva estimada esposa Imma Cervià.

2.- Culla ha estat conscient en tot moment que el càncer l’empenyia inexorablement a l’alè final. Ell, sempre precís i pulcre, ha dissenyat els detalls del propi funeral que pot sorprendre  als amics agnòstics, ateus i també creients.

3.- Culla, sense complexos, ha volgut que el seu funeral es celebrés al monestir de Sant Cugat. Un català, de família barcelonina treballadora i santcugatenc d’adopció, ha pensat en un monestir mil·lenari vinculat a la història, la realitat i l’aspiració nacional de Catalunya. Culla, degut al seu esperit cristià, ha volgut que el funeral fos una eucaristia presidida per Octavi Vilà, abat de Poblet, monestir també vinculat a la història de Catalunya. Culla ha demanat que es distribuís entre els assistents una estampa amb unes onades grogues i vermelles que dibuixen la bandera catalana i on consta aquest text: “La història és tan apassionant, a mi m’ha apassionat i m’apassiona. Tolosa de Llenguadoc, llibreria Ombres Blanches 05/08/23”. Culla ha volgut una creu gravada en el taüt de fusta que contenien les seves despulles. Culla ha escollit les lectures bíbliques per ser llegides a la missa funeral. Episodis bíblics del llibre de la Saviesa (3, 1-9), del Salm 22, de l’Evangeli de Joan (6, 37-40). Culla ha volgut que en la cerimònia s’interpretés la “Simfonia del Nou Món” i el Virolai, el càntic de Montserrat, un altre monestir vinculat a la historia del país. “Rosa d’abril / Morena de la serra / de Montserrat estel / il·lumineu la catalana terra / guieu-nos cap al Cel”.

4.- Alguns dels seus més íntims han parlat al final des de l’altar. Mossèn Carles Cahuana, amic de la parella Culla / Imma i que ha predicat l’homilia: “En Joan que va fer la primera comunió quan era infant ha volgut rebre fa pocs dies la seva darrera comunió. Creia que ja havia fet tot el que tenia que fer, i ha marxat serè amb agraïment a Déu i a la vida”. L’historiador Adrià Fortet ha destacat el mestratge de Culla, la seva feina d’historiador, la seva tasca cívica. Imma Cervià (vídua de Culla) que amb un somriure còmplice ha dit: “Sé que ens retrobarem amb el Joan… i no és una amenaça”.

5.- L’abat Octavi Vilà ha pronunciat les paraules finals pensant en Joan B. Culla, la seva humanitat, la sev fe… “Les ànimes dels justos estan en mans de Déu, ens diu el llibre de la Saviesa (…) Viure la mort, afrontar-la amb serenor i ser capaç de transmetre aquesta serenor i aquesta pau als qui ens envolten  és ben bé un signe d’aquesta saviesa de la que ens parlava la primera lectura (…) I sempre al seu costat la Imma, la seva esposa, la seva companya en tot i per tot (…) Déu és amor i hem escoltat en l’Evangeli segons sant Joan que Déu no traurà pas a fora ningú que vagi a Ell, perquè la voluntat del Pare és que tots els qui veuen i creuen en el Fill tinguin vida eterna i sols es pot creure estimant a Déu i als altres (…) El Dr. Culla ens ha donat amb la seva mort una darrera lliçó que podríem qualificar de magistral. Acceptant la irreversibilitat de la seva malaltia, acomiadant-se d’uns i altres (…) Però estem certs de que no es pas un final, és un punt i apart, és el començament d’una nova vida (…) D’aquella vida que Crist ens dona per la seva resurrecció (…) Com diu sant Joan de la Creu al capvespre ens examinaran en l’amor, no pas de res més (…) De totes les lliçons que en Culla ha donat, la darrera, la seva serena i lúcida d’afrontar la mort ha estat la més magistral de totes. La lliçó definitiva d’un home que ha sabut viure i ha sabut morir. Ha sabut viure estimant tantes coses i a tantes persones. I ha sabut morir amb esperança, amb aquella esperança que dona la fe viscuda com ell la viscuda, amb profunditat i serenament (…)       Que aquesta seva esperança es vegi ara acomplerta en tota la seva plenitud és el que demanem ara  aquí al senyor”.