+ Apunts del llibre “La fe cristiana. Una saviesa oberta al món d’avui”, de Gerd Theissen. Seté lliurement.
61.- “¿Què diuen el deu manaments a la consciència? (…) Tots els pobles amb aquests deu manaments s’obliguen a defensar el do de la llibertat. Aquesta missió ha estat escrita en el cor de tots els homes com a segell indeleble d’haver estat creats a imatge de Déu (…) Cal que llibertat i amor als altres restin exigències incondicionals (…) L’Esperit de Déu dona llibertat”.
62.- “No s’ha de confondre Déu amb les representacions que l’home es fa d’ell”
63.- “Déu es l’alliberador del poble. El seu poble neix quan surt de l’esclavitud”
64.- “Déu es fa home en el Nou Testament. Déu es fa home, a fi que l’home sigui humà”.
65.– “Ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat ens podrà separar de l’amor de Déu, que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre” (Pau als Romans 8,38).
66.- “En el Nou Testament, l’amor al proïsme val tant per al foraster com per a l’enemic. Déu no te fronteres. Aquest amor al proïsme és el pressupòsit de la tolerància”.
67.- “La fe en Jesucrist com a Déu fet home uneix amb l’humanisme modern (…) L’encarnació de Déu és l’humanisme de Déu (…) Déu es va fer home, i es pot trobar en cada home. Déu es va fer Esperit, i pot actuar en cada home”.
68.– “En l’Antic Testament Déu esdevingué el desig més gran de l’home (…) En el Nou Testament l’home esdevingué el desig més gran de Déu”.
69.- ¿Què en sabem de Jesús? ¿Qui era? (…) Va estendre l’amor al proïsme, als enemics, estrangers i pecadors (…) Va provocar l’elit política amb una entrada a la ciutat que despertava esperances messiàniques (…) Va provocar l’elit religiosa amb la seva crítica al temple (…) El van acusar davant Pilat per motius polítics (…) Va ser condemnat com a agitador polític. Junt amb dos altres bandolers en un dia d’abril de l’any 30 va ser crucificat”.
70.- “Jesús va criticar severament els prínceps i poderosos: ells oprimeixen els seus súbdits i es deixen festejar com si fossin benefactors”.