El Tribunal Constitucional espanyol emet sistemàticament sentències contra els drets i les llibertats de Catalunya. Jofre Llombart, avui a www.elnacional.cat, ha escrit “Catalunya. Se’ns ha acabat la paciència, volem la independència”. Aquest impactant text publicat a l’octubre del 2016 torna ara a divulgar-se a les xarxes socials perquè és de plena actualitat. Cal tenir en compte el fum que surt de les profunditats de l’estat espanyol, amb adn franquista, sobre l’amnistia i l’autodeterminació. Heus aquí el text de Jofre Llombart…
1.- Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar un impost als bancs per a grans fortunes, i el Tribunal Constitucional ho tomba.
2.- Catalunya és un país on el seu Parlament aprova protegir els ciutadans que han estat estafats per hipoteques o preferents, i el Tribunal Constitucional ho tomba.
3.- Catalunya és un país on el seu Parlament aprova garantir que les famílies pobres tinguin llum, aigua i gas els mesos d’hivern, i el Tribunal Constitucional ho tomba.
4.- Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar un impost per cada pis buit i dedicar-lo a lloguer social i el Tribuna Constituional ho tomba.
5.- Catalunya és un país on el seu Parlament aprova fer polítiques d’igualtat entre homes i dones, i el Tribunal Constitucional ho tomba.
6.- Catalunya és un país on el seu Parlament aprova que el català és la llengua vehicular a l’escola, i el Tribunal Constitucional ho tomba.
7.- Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar un impost a les centrals nuclears i destinar-ne l’import a la protecció ambiental, i el Tribunal Constitucional ho tomba.
8.- Catalunya és un país on el seu Parlament aprova prohibir el fracking, i el Tribunal Constitucional ho tomba.
9.- Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar una taxa a les operadores d’internet per dedicar-lo a la cultura, i el Tribunal Constitucional ho tomba.
10.- Catalunya és un país on el seu Parlament aprova prohibir les corrides de toros, i el Tribunal Constitucional ho tomba.
11.- Aquest resum es llegeix en dos minuts, però la llista, que podria ser el triple de llarga, s’ha anat gestant amb anys.
12.- Hi falten les beques universitàries, les infraestructures ferroviàries, les matrícules als cotxes, els horaris comercials, i un centenar de competències més en les que se li ha deixat clar que, per més majories que hi hagi al Parlament, a l’hora de la veritat quedaran en paper mullat perquè la última paraula la té sempre Madrid.
13.- Després de 38 anys de Constitució i d’inici de la presumpta descentralització el llegat jurídic ens deixa ben clar el modus operandi: es traspassa la competència a la Comunitat Autònoma, s’exerceix, però si la llei no agrada a l’administració estatal, una de dos: o el Tribunal Constitucional la tomba o es redacta una llei espanyola que, tal com diu la Constitució, té un rang superior a l’autonòmica que, a la pràctica, queda anul·lada.
14.- I quan et preguntes si val la pena continuar amb un estat així, resulta que preguntar-t’ho també està prohibit. Com també està prohibit, i amb risc de presó, permetre fer un debat al Parlament sobre com podria ser un estat que no prohibís tant. Això també esta prohibit.
15.- I així, de prohibició en prohibició, cada vegada hi ha més persones que enlloc de fer-se la pregunta prohibida comencen a tenir la resposta. Sense que ningú els ho hagi preguntat perquè està prohibit. I quan després d’una pregunta prohibida tens una resposta convençuda, llavors ja no hi ha tribunal que ho tombi.