Nou cap de setmana (11/12 novembre) de portes obertes al monestir de Montserrat per a homes i dones no creients (agnòstics, ateus, indiferents, allunyats de la fe i/o de l’Església…). Jornades de convivència, de compartir, de debat, de diàleg, de preguntes, de respostes, d’experiència de silenci i absència de Déu. Potser de pregària al Déu desconegut, intuït, desitjat. Hi ha creients amb dosi d’agnosticisme i agnòstics amb dosi de fe. Així ha estat i es a les cultures de tots els pobles i al llarg de la història de la humanitat.
2.- Un apunt. L’eclipsi solar i lunar no significa que el sol i la lluna no existeixen o hagin desaparegut de l’univers i de l’existència humana. Significa que el sol i la lluna existeixen però que no es veuen amb prou claredat. Com l’eclipsi de Déu.
3.- Unes petjades sobre l’experiència humana i de fe dibuixades en la Bíblia…
-“Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu” (Mateu 5,8)
-“A Déu ningú l’ha vist mai (…) El seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat” (Joan 1, 18)
-Penjat a la creu i poc abans d’expirar, “Jesús va cridar amb tota la seva força: Eloí, Eloí, ¿lema sabactani?, que traduït vol dir: “Déu meu, Déu meu, per que m’heu abandonat?” (Marc 15,33)
-“Ara hi veien de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Ara, doncs, es mantenen la fe, l’esperança i l’amor, tots tres; però l’amor és el més gran”. (1 Corintis 13,12)
4.- Afegitó. Els interessats poden posar-se en contacte amb agnosticsmontserrat@gmail.com Feta la inscripció tindran una entrevista personal amb el germà Pau Valls, monjo responsable de la trobada.