Pedro Sánchez menysprea i viola la Constitució amb l’objectiu d’imposar la unitat espanyola contra Catalunya i el seu dret nacional a l’autodeterminació. El candidat del PSOE se situa així en l’espanyolisme amb adn franquista com PP, VOX i altres.
2.- Sánchez adverteix a ERC i Junts que no hi haurà mai referèndum d’autodeterminació a Catalunya ni amnistia, ni com a condició per investir-lo com president del Govern espanyol. Afirma que els catalans no podran mai decidir el seu futur polític si ell és a la Moncloa. ERC queda submisament descol·locat, amb la seva màgica i inútil taula de diàleg. Junts veu com la seva estratègia de mantenir una postura ferma, també des de l’exili, és l’encertada davant un polític tan poc fiable com Sánchez.
3.- El plantejament de Pedro Sánchez transgredeix, com a mínim, dos articles de la Constitució (29/12/1978) que un polític tan espanyolista com ell diu que defensa. L’article 10.2 estableix: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificades per Espanya”.
4.- Aquest article 10.2 enllaça amb l’article 96.1. Es aquest: “Els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern”.
5.- Aquests dos articles del text constitucional han d’interpretar-se i aplicar-se segons el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (Nova York 19/12/1966) ratificat pel règim espanyol (1977/10733). Aquest pacte porta les signatures de Juan Carlos I i Marcelino Oreja Aguirre. L’article 1 d’aquest Pacte estableix: “Tots els pobles tenen el dret de lliure autodeterminació. En virtut d’aquests drets estableixen lliurement l seva condició política i proveeixen alhora el seu desenvolupament econòmic, social i cultural”
6.- Aquests textos estan plenament vigents i son d’obligat compliment per tothom… també per la Zarzuela i la Moncloa, pels aparells judicials i policials, per les institucions parlamentaries i els partits, per les Forces Armades, per tothom.