El debat (?) televisiu entre Pedro Sánchez (PSOE) i Alberto Núñez Feijóo, construït sobre mentides i demagògia per ambdues parts, deixa les coses clares. Decepció pels qui ingènuament esperaven un diàleg amb aportacions de caràcter social, econòmic, cultural, crisi monàrquic, autodeterminació Res de res. La conclusió és aquesta: ni Sánchez ni Feijóo, ni sanchismo ni feijoocismo.

2.- Sánchez i Feijóo coincideixen en el seu ultra espanyolisme. Ells imposen una única nació,  Espanya. Tracten Catalunya com una regió provincial. Defensen l’Espanya monàrquica, imposada pel dictador Franco, en la persona de l’avui fugit Juan Carlos per obscurs afers finances i de faldilles… l’Espanya monolingüe castellana… l’Espanya centralitzada i absorbida pel gran Madrid. Expressen amb paraules i fets el seu rebuig a les legítimes reivindicacions de caràcter financer, social, cultural, institucional i nacional de Catalunya, inclòs el dret d’autodeterminació.  Aquesta política sanchista i feijóocista es sectària, crispadora i trenca la convivència a Catalunya.

3.- Catalunya, a diferència d’Espanya, te afortunadament altres forces polítiques que son alternativa al PSOE / PP. Son els partits independentistes que, malgrat ser anatematitzats i perseguits pel règim espanyol, tenen un adn pacífic i democràtic. Mai han organitzat els GAL, ni la poli patriòtica, ni les clavegueres de l’estat, ni l’espionatge del Catalangate.

4.- ER i Junts, però, mantenen estratègies diferents. L’estratègia d’ER basada en la taula de diàleg (?), en investir a González i aprovar els seus pressupostos ha estat un fracàs. L’estratègia de Junts consisteix en aconseguir la unitat independentista i mantenir-se ferm davant l’ofensiva de la Moncloa, mani qui mani.