Un poble civilitzat, com la nació catalana, te el repte de donar bona acollida als emigrants. Cal un esperit democràtic, lliure, solidari, humanitari. No ho ha de fer donant als emigrants feines de baixa categoria i sous baixos com si fossin esclaus. Catalunya necessita alhora ser estat (estructures d’estat) per oferir aquesta bona acollida als emigrants en els àmbits social, laboral, sanitari, educatiu, econòmic, cultural, lingüístic, d’infraestructures…
2.- Però el règim monàrquic espanyol impedeix que Catalunya sigui un Estat sobirà. El règim espanyol te una Constitució que imposa el castellà i prohibeix el català, per exemple, al Congrés i al Senat. Això demostra que sota aquest règim hi ha ciutadans de primera i individus de segona.
3.- Els règims espanyol i marroquí, amb els seus governs, son responsables de la catàstrofe humana de Melilla, ara fa un any, que va provocar nombrosos morts, ferits i desapareguts entre els emigrants que cercaven una vida millor. Les institucions del Marroc i d’Espanya, els seus polítics, els periodistes còmplices que silencien aquesta tragèdia no tenen cap legitimitat per donar lliçons sobre la migració. Haurien d’escoltar el missatge que el franciscà Santiago Agrelo, arquebisbe emèrit de Tànger, va proclamar aquells dies i que manté avui la seva vigència. Va dir: “Yo no puedo decir que los responsables de esas muertes son los Gobiernos de España y Marruecos. Yo no puedo decir que los Gobiernos de España y Marruecos tienen las manos manchadas de sangre. Yo no puedo decir que los Gobiernos de España y Marruecos llenan de víctimas un frio, cruel, prolongado e inicuo corredor de la muerte. No lo puedo decir, però lo puedo pensar, y es lo que pienso”.
4.- El règim espanyol té davant la migració el suprematisme que va mantenir amb la força durant la colonització / conquesta dels pobles que avui s’anomena Amèrica. Val la pena tenir en compte unes paraules del papa Francesc quan era arquebisbe de Buenos Aires, la ciutat on va néixer. En el llibre “Sobre el cielo y la Tierra”, Bergoglio / Francesc fa una anàlisi plenament vigent. Comenta: “Así como se señalan los abusos de los españoles -porque evidentemente vinieron a hacer negocio en estas tierras, a llevarse el oro-, también en la època de la Conquista hubo hombres de la Iglesia que se dicaron a la predicación, a la ayuda como Fray Bartolomé de las Casas, defensor de los indios ante los atropellos de los conquistadores”.