Marc-Àlvaro és un periodista i escriptor que imparteix la seva visió d’Espanya i Catalunya a l’estil d’Enric Juliana. Com una patum. “Patum: Persona que frueix d’una gran consideració més pel lloc que ocupa, per la seva fama, etc., que no pas pel seus mèrits reals i presents” (Diccionari de la llengua catalana).
2.- F-M. Àlvaro escriu un article a “Serra d’Or” amb unes afirmacions que poden ser replicades perfectament en un sentit contrari. Ja li va passar a José Maria Escrivà de Balaguer que va explicar l’ideari de l’Opus Dei (¡any 1939!) en el llibre “Camino” que consta de 999 aforismes. Mossèn Josep Dalmau va escriure el llibre “Contrapunts al Camí de l’Opus Dei”, l’any 1969, amb 999 punts que replicaven els 999 aforismes d’Escrivà de Balaguer. Un exemple. El fundador de l’Opus diu en el punt 281: “El silencio es como el portero de la vida interior”. El punt 281 del sacerdot català replica: “El silenci és la frontera que ens separa des altres. És una crosta que es replega sobre nosaltres mateixos i ens esterilitza”.
3.- Alguns casos. Àlvaro escriu en un article a “Serra d’Or”: “La velocitat de la informació ens aclapara i pot arribar a col·lapsar-nos”. El que no diu es que la voluntat de la informació que ens aclapara es causada, sobretot, pels mitjans ben subvencionats en que ell col·labora i que, en la seva majoria, formen part del sistema mediàtic contrari als drets i les llibertats de Catalunya.
4.- Àlvaro escriu en el mateix article: “Què serà de nosaltres sense un mínim de silenci per poder viure d’una altra manera?”. Òndia, el periodista super empleat hauria d’explicar com s’ho fa per tenir una estona del silenci que predica quan ha de dedicar molt de temps, entre altres tasques, a exercir com cap del Consell de Redacció de “Serra d’Or”, col·laborar a naciodigital.cat, ser columnista estel·lar de “La Vanguardia” que és el diari del Conde de Godó i, gràcies a Juan Carlos I, Grande de España, ser tertulià de RAC1 del Grupo Godó…
5.- Àlvaro entra en una gran contradicció quan escriu, ai las, que “en el principi, abans que la paraula, fou el silenci”. Per lògica i sense demagògia calia esperar que, a partir d’aquesta afirmació, les 74 pàgines del número de maig del 2023 de “Serra d’Or” quedessin despullades de paraules, en blanc, en silenci. Però no, la revista consta de 74 pàgines plenes de paraules.
6.- Àlvaro, dons, escala a buides cotes teològiques i metafísiques amb la seva afirmació dogmàtica de que “en el principi, abans que la paraula, fou el silenci”. Qui subscriu es fia mes de la saviesa i de l’experiència humana bíblica que de F.M Àlvaro. De l’Evangeli de Joan (1,1), per exemple: “Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu”.
7.- I Jesús, també al final al ser crucificat, es dirigeix a Déu amb paraules des de la seva condició humana…
-“Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan” (Lluc, 23:34)
-“T’ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís” (Lluc, 23:43)
-“Dona, aquí tens el teu fill. Després digué el deixeble: Aquí tens la teva mare” (Joan, 19: 26-27)
-“Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?” -(Mateu, 27: 46 i Marc, 15: 34)
-“Tinc set” (Joan, 19: 28)
-“Tot s’ha complert” (Joan, 19: 30)
-“Pare, confio el meu alè a les teves mans” Lluc, 23: 46)