1.- El pes fort de l’eix espanyolista recau a la Moncloa de Pedro Sánchez. El PSOE, menys “S” i més “E” com PP i VOX que mai, abandona el republicanisme federal i avala la monarquia centralista imposada pel dictador Francisco Franco en l’avui rei fugat Juan Carlos I assetjat per obscurs afers financers i de faldilles, ¿oi “La Vanguardia” del conde de Godó i Grande de España?. Aquest PSOE representat per Jaume Collboni defensa el règim espanyol, s’oposa al sobiranisme / independentisme català democràtic i pacífic que s’expressa a les urnes. El Collboni gay juga de manera miserable amb els respectables homosexuals per intentar fer-se un grapat de vots. Collboni oblida que el que importa i es vota es tenir un alcalde radicalment democràtic, sigui quina sigui la seva condició sexual.
2.- Aquest PSOE, que a Catalunya es disfressa de PSC, un PSC sense contingut ni esperit alliberador, s’ultra dretanitza i s’ultra espanyolitza encara més. Per això vol atreure´s els vots dels antics dirigents i votants de Ciudadanos en irreversible procés d’autoliquidació i que tant han fet per destruir la convivència lingüística a Catalunya. Les tristes imatges d’Inés Arrimadas i Anna Grau constitueixen un immens ridícul
3.- També Ada Colau, de Comuns, participa sense escrúpols d’aquest eix. La Colau que concep una Barcelona provinciana perquè la seva capital política i sentimental és Madrid. L’Ada Colaufrau que empra informes falsos de les clavegueres de l’estat i de la policia patriòtica per atacar a Xaviar Trias en un intent barroer d’embrutar la personalitat de l’alcaldable de Junts. La Colau que per retenir l’alcaldia a qualsevol preu ho accepta tot, des de l’espanyolisme de Collboni als vots ultres de Manuel Valls.
4.- L’altre pota de l’eix espanyol és ER. L’actual cúpula del partit que fou de Francesc Macià i Lluís Companys prescindeix de la “C” per transformar-se en l’ER (España Reunificada). ER (Oriol Junqueras, Ernest Maragall, Gabriel Rufián) es dedica a la pràctica regionalista de blanquejar el règim espanyol. Aquesta ER es dependentista, dona suport polític i parlamentari al PSOE dels GAL, de la repressió del 155, del Catalagate… Un PSOE que discrimina sistemàticament a Catalunya en els àmbits cultural, lingüístic, institucional, econòmic, d’infraestructures, dels drets nacionals. Un PSOE que executa aquesta discriminació a través dels mecanismes policial i judicial de l’estat espanyol.
5.- ¿Quedar-se a casa, doncs? No. Les urnes, també les eleccions municipals, han de servir per denunciar i desmantellar aquest eix PSOE / Comuns / Ciudadanos / ER… i per enfortir la Catalunya democràtica, lliure, solidària, culta, sobirana, independent.