L’espanyolista Rosa Cullell -benestant i ben connectada mediàticament amb nostrades entitats com Caixa Banc i el Liceu- fa trampes contra la Catalunya sobirana. “Trampa: cosa enginyada per enganyar algú, especialment en profit propi” (Diccionari de la llengua catalana).
2.- Rosa Cullell s’autodefineix. “Mi patria son dos lenguas, castellano y catalán. Wilson, mi perro de aguas portugués, me acompaña en los naufragios”. Guau, guau. I, com és la seva costum, desqualifica als qui discrepen del seu dogmatisme espanyol: “Com us agrada denunciar i acusar a tort i a dret. No estic vinculada a cap partit ni he militat al PSC. Mai he sigut nacionalista. Estic a favor de la socialdemocràcia, del federalisme i del respecte a la Constitució. El català no necessita espies de pati de col-legi”.
3.- Rosa Cullell vincula pàtria i llengües. S’oblida de les llengües eliminades pels colonitzadors espanyols als pobles de l’actual Llatinoamèrica. Diu que respecta la Constitució. Trampa. No diu que el text constitucional imposa el suprematisme del castellà i discrimina el català, també a Catalunya. No diu que diputats i senadors tenen l’obligació d’expressar-se en castellà i que tenen prohibit expressar-se en català al Congres i al Senat. Aquesta és la trampa del bilingüisme defensada per Rosa Cullell. El que no diu es que els diputats poden expressar-se en castellà al pervers Parlament de Catalunya.
4.- Rosa Cullell diu que no es nacionalista. Trampa. Els nacionalistes espanyols neguen que siguin nacionalistes però de fet son d’un nacionalisme que defensa la nació espanyola per terra, mar i aire (“a por ellos”, trencadissa d’urnes, persecució policial dels votants, Catalangate…) i impedeixen que les altres nacions, com Catalunya, exerceixin el seu dret democràtic i universal d’autodeterminació. Hi ha una diferència radical entre el nacionalisme espanyol de Rosa Cullell i el sobiranisme català dels que no som Rosa Cullell. El nacionalisme espanyol nega la sobirania de la nació catalana. El sobiranisme català afirma el sobiranisme de Catalunya i respecta el sobiranisme de les altres nacions, també el de la nació espanyola.
5.- ¿Quina és l’alternativa de gent com Rosa Cullell? Diuen que el federalisme. Però el federalisme a l’estat espanyol és una trampa, un bluf sideral. Aquest federalisme és una fórmula fracassada des de sempre. El mateix PSOE ha llençat els seus suposats federalisme i republicanisme a la paperera de la història. El fets demostren que el PSOE és un partit centralista i monàrquic com ho son PP, VOX, Ciudadanos i similars.
6.- Rosa Cullell, com tots els partits espanyols i espanyolistes, es proclama constitucionalista. Trampa. Diuen que respecten la Constitució… Constitució borbònica, hereva de l’exemplar (?) Juan Carlos I, imposat com a rei pel dictador Francisco Franco.
7.- Un altre apunt que Rosa Cullell deixa constància a les xarxes. Escriu: “Els germans Badia eren pistolers, feixistes nacionalistes. I van ser assassinats pels anarquistes, per la FAI. Ningú a Catalunya vol tornar al 36. Menys encara recordar als germanets. ¿Què volen les joventuts d’ERC?”. Rèplica… No cal anar a temps llunyans. Condemno tota violència. No justifico ER i les seves joventuts, ni ETA, ni els GAL promoguts pel Govern de Felipe González, ni el suprematisme del castellà, ni la discriminació del català, ni el menyspreu joseantoniano a les urnes, ni la monarquia imposada pel dictador Franco, ni el Catalangate, ni la policia patriòtica, ni les clavegueres de l’estat. I que en diu de tot plegat, Rosa Cullell?
8.- Es recomanable, humilment, llegir un article al meu blog. ERC perd la C i esdevé ER (España Reunificada) contra el català www.avantguarda.cat
9.- Un darrer apunt. La Constitució espanyola (29/12/1978) contra el que diuen espanyolistes com Rosa Cullell, permet l’exercici del dret d’autodeterminació. “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificades per Espanya” (article 10.2).
10.- I el règim espanyol va ratificar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (Nova York 19/12/1966), publicat al BOE (30/04/1977). El seu article 1 estableix: “Tots els pobles tenen el dret de lliure autodeterminació”. Aquests textos estan plenament vigents i son d’obigat compliment. Amagar-ho és fer trampa.